Experts i aficionats a la jota es trobaran a Falset en el primer congrés dedicat a aquest ball cantat

El castell de Falset acollirà la celebració del 1r Congrés de la Jota als Territoris de Parla Catalana des d'aquest divendres i fins diumenge. L'esdeveniment reunirà experts i aficionats d'aquest ball cantat per posar en comú les recerques més recents i per debatre l'estat actual d'aquesta manifestació cultural en el conjunt de territoris. El programa inclou comunicacions de caràcter acadèmic que s'alternaran amb activitats de caràcter lúdic i actuacions, que es complementaran amb exposicions i presentacions. La inscripció és gratuïta i està oberta a tothom. El congrés estarà organitzat en quatre eixos temàtics: els aspectes històrics de la jota; els seus aspectes identitaris i de patrimonialització; el seu ús i funció, i les seves formes de transmissió.

Les diferents intervencions del congrés abordaran la jota des de la vessant musical, la del cant i la de la dansa. En l'apartat d'aspectes històrics es pretén analitzar el fet que la jota és un dels casos més complexos de relació entre els àmbits popular i acadèmic, tal com demostra el fet que diferents autors clàssics l'incorporen com gènere a les seves obres. El segon àmbit se centra en la reflexió entorn la construcció d'una identitat col·lectiva al voltant de la jota. El tercer eix vol donar visibilitat als usos i funcions més actuals, que permeten traçar un mapa de la vigència de la jota. Pel que fa al quart eix, sobre les formes de transmissió, es pretén posar sobre la taula els múltiples espais que avui i al llarg del temps han permès la transmissió de la jota: la vida quotidiana, la festa, l'educació formal o la informal.

La jota és una música, un cant i una dansa de parella, tot i que també es pot ballar individualment. Està estesa per gran part de la península Ibèrica i les illes Balears i Canàries, així com per diferents punts de l'Amèrica Llatina. A Catalunya, la jota, amb diverses denominacions i característiques, és present a diferents punts de les comarques pirinenques i de ponent, a les zones veïnes amb les comarques catalanoparlants de l'Aragó, punts de la Catalunya Nova i principalment a les comarques de les Terres de l'Ebre i el Priorat. Documentada per diverses fonts des de mitjans del segle XVIII, s'ha mantingut viva fins a l'actualitat, tant en el cas de la jota ballada com en el de la jota cantada improvisada.

Com a ball, la jota depèn de la seva forma musical, composta d'una part instrumental, com a tornada, que es correspon amb la part dansada pròpiament dita, i que s'alterna amb les anomenades cobles, d'estil vocal, cantades generalment per una veu solista sostinguda per un suau acompanyament instrumental per tal de no ofegar la veu.

La jota, en el seu aspecte de ball, pot ser interpretada per parelles o individualment. Normalment, les parelles de balladors estan formades per un home i una dona, encarats entre sí, que van canviant de lloc: la dona al lloc de l'home i viceversa tot executant una sèrie de passes que poden tenir característiques peculiars, segons les variants de tipus local o comarcal i també segons les "mudances" que siguin capaços d'executar, moltes vegades improvisadament. Majoritàriament, la jota es balla a Catalunya amb els braços a una alçada moderada i fent petar els dits a manera de castanyetes.

Al Priorat, la Ribera d'Ebre i alguns pobles de la Terra Alta i el Baix Camp els balladors formen un cercle al voltant de la plaça, moltes vegades amb una foguera al mig, al voltant de la qual s'executa la dansa, interpretada pràcticament sempre per una banda de música o orquestra. Al Priorat i també en alguns punts de les Terres de l'Ebre, la jota pren molt sovint el nom i s'estructura com a ball de coques, és a dir, una dansa en què els balladors compren una coca i l'ofereixen a la balladora desitjada, o ballen amb la coca a la mà.

A la resta del territori -bàsicament al pla i al litoral de les comarques ebrenques- els balladors es distribueixen normalment en dues fileres, una d'homes i una de dones, encarades. En aquesta disposició, es fan les evolucions i mudances de costum, acabant sempre al mateix lloc on s'ha començat. Originàriament en aquestes zones la jota es balla al so de dolçaina i tabal. Més habitualment és interpretada per formacions de rondalla, integrades per un nombre variable de músics amb instruments de vent, corda, i percussió, a més de la veu, ja que aquestes jotes admeten el cant de tal manera que, en moltes ocasions, aquest passa a ser-ne la principal característica.

El congrés, que s'ha presentat aquest dilluns al Palau Marc, està organitzat conjuntament pel Departament de Cultura, l'Institut Ramon Muntaner i l'Ajuntament de Falset, amb la col·laboració entre d'altres de l'Associació Cultural "La Clavellinera", Espai de So, Trencadansa, Escola de música tradicional ebrenca Lo Canalero i Rondalla dels Ports, la Casa de la Jota, els Dulzaineros del Bajo Aragón, el Centre d'Estudis del Masroig i d'un nombre important d'entitats culturals locals.