Lluís Gavaldà: «Em preocupa més tocar poc a València o a Eivissa que a Conca»

Amb 30 anys de carrera musical a l'esquena, Els Pets torna a la palestra aquest divendres amb un nou disc, Som (RGB Suports), que trenca un silenci discogràfic de cinc anys. Un títol, explica el líder del grup, Lluís Gavaldà, que reivindica la «col·lectivitat en un món individual» però que no obvia el context polític del país. I és que la banda de Constantí sent que encara té molt a dir en el panorama musical català i assegura que serà el públic que «amb naturalitat i sense traumes» els dictarà el final. «No intentem fer veure que tenim 30 anys per sonar roquers o alternatius», ha explicat. La gira de presentació els portarà arreu del que consideren el seu «territori natural» de parla catalana, evitant l'obsessió «una mica provinciana» pel «turisme musical». «Em preocupa més tocar poc a València o a Eivissa que a Conca», ha reblat.

Els Pets presenten Som com una sortida de la seva zona «de confort» amb l'objectiu de buscar «l'essència de la cançó». Peces «minimalistes, curtes i sense excés d'instrumentació» per deixant-se «rebregar» per treure allò «superflu» a cada peça, segons explica Gavaldà.

Amb un to «melangiós» sobrevolant tot el disc, Som deixa palès que les lletres són per a gent de la seva generació amb personatges «marca de la casa». «Gent anònima amb els seus anhels i recances que només intenta tirar endavant el dia a dia amb les seves cicatrius sentimentals», ha descrit.

Malgrat tot, no esquiven posicionar-se políticament amb una ideologia que «ha canviat molt poc». Revisant la seva discografia, però, el músic ironitza sobre el perill que suposarien actualment peces com Jo vull ser rei o discursos com els que conferia fa anys en els seus directes. «Sembla ser que ser músic és un ofici d'alt risc, una circumstància que diu poc de la nul·la qualitat democràtica de l'Estat, que intenta censurar o reprimir determinades expressions culturals», ha reblat.

Un públic intergeneracional

El líder de Pets no es planteja un final proper i posa el seu destí a mans d'un públic sempre fidel i que actualment ja és «molt intergeneracional». «Esborrona pensar que hi ha gent que al llarg de la seva trajectòria hi ha estat sempre», detalla.

D'altres, en canvi, s'hi han afegit pel camí. En aquest sentit, ironitza que la banda és com un «tiet llunyà» que no saps si és «de la banda del pare o de la mare» però que cada any «es menja els canelons». «Fa 30 anys quedàvem Jordi Pujol i nosaltres i ara només quedem nosaltres!», ha bromejat.

Amb tot, assegura que quan s'acabi, «ni que sigui demà mateix», no suposarà cap trauma. «Estem agraïts i som conscients que haurà estat una trajectòria el quàdruple de llarga del que esperàvem», ha reblat.