«L'alcalde Ferran em clavava uns escàndols per la porqueria que baixava del barranc...»

«Pertanyo al grup de famílies que hem tingut la sort de ser els primers estiuejants d’aquest raconet del Mediterrani, gaudint dels tres mesos d’estiu». Aquest era un dels primers aclariments que ha fet avui Josep Abelló, qui fou alcalde de Reus quan es va produir la sentència del Tribunal Suprem que reconeixia el dret de Salou a ser municipi propi. Aquest ha estat el principal motiu pel qual ha estat convidat enguany a ser el pregoner de la Festa Major del 30 d’octubre de Salou però, Abelló, ha volgut deixar clar des del principi que la seva veritable vinculació amb la Costa Daurada no era política, sinó personal, i venia de lluny, des de la infància.

«Anàvem de lloguer al pis de sobre dels Sotilla Pascual, al costat hi havia el xalet de la tieta Cristina, germana del pare, que tenia acollit a l’avi Pau, també Pascual per part de mare. A l’altre costat hi havia el xalet dels Ferrater Pascual. Sembla que les germanes Pascual tenien dominat aquell front marítim fins a la rotonda. Després ja venien els Miarnau», així ha recordat Abelló el veïnatge de la seva infància a Salou, amb cognoms que no són aliens per als de Salou «de tota la vida». La seva família i ell estiuejava al començament del carrer del Sol «tocant a la Rotonda, avui plaça de Mossèn Muntanyola». Josep Abelló ha narrat com la platja de Ponent, aleshores «de les dones», es convertia en un punt de trobada de les famílies que baixaven amb «taules de fusta ben grans» per «sopar, xerrar i banyar-se» de nit.

El barranc de les avellanes

L’exalcalde de Reus ha tingut també paraules de record pel barranc de Barenys, el qual ocupa espais a la seva memòria de diferents etapes de la seva vida i per motius ben diferents. «Tinc present que, avançat el mes de setembre, anàvem a buscar avellanes que baixaven pels barrancs, fruit dels habituals aiguats de finals d’estiu», ha dit en referència a la seva infantesa. «El tema del barranc ha continuat essent present amb les meves relacions amb Salou. L’alcalde Ferran em clavava uns escàndols per la porqueria que baixava pel ditxòs barranc de Barenys... »– ha recordat. «Tenia raó en mostrar-se indignat, però actuar sobre les més mínimes exigències de la convivència entre els veïns de la llera d’un barranc, a banda de no tenir competències explícites sobre el tema, és francament difícil», ha afegit.

Abelló ha tingut paraules també per l’antiga Bolera i la vinculació del seu «tiet Pepe» i el seu pare, amb la sala. Ambdós van treballar perquè «es convertís en una mena de casino on socis i no socis poguessin gaudir d’un espai on trobar-se amb l’excusa dels bolos i assistir a balls i espectacles nocturns a l’aire lliure». «La cosa va funcionar –va dir–, fins a l’aparició de les modernes discoteques».

La vinculació del pregoner reusenc a Salou és similar al de moltes famílies reusenques i així ho ha explicat: «Vam passar de llogaters a propietaris i vam anar de la platja de Ponent, als Acantilats». Des del balcó de l’apartament, la seva dona, la seva mare, les seves filles i ell gaudien de l’espectacle de focs amb motiu de la Mare de Déu d’Agost.

L’aventura de l’ABS

Josep Abelló ha confessat haver estat aliè al procés de la Segregació de Salou. «Vam tornar de Còrdova l’any 1982 i el procés ja estava força avançat», ha assegurat. Però, tenia ben present i així ho ha explicat davant del públic que ha assistit avui al pregó, «l’aventura iniciada amb Jesús Barragán per posar en marxa una Àrea Bàsica sanitària a Salou, amb el suport de l’organització que es va desenvolupar a Reus al voltant de l’hospital Sant Joan de Reus». Tot anava bé, fins que «ens van renyar des de Tarragona i des de la Conselleria i vam haver de suspendre la relació». «Ens van recordar que Salou és Tarragonès...», ha dit.

L’exalcalde de Reus ha finalitzat el seu pregó subratllant el creixement de Salou al llarg dels anys i reclamant la «necessitat de recuperar i desenvolupar els conceptes en comú». «No sé si Tarragona i Reus tindran la iniciativa, tinc dubtes que hagin superat del tot velles aspiracions identitàries, però estic segur que alguna mena d’aposta pel conjunt de municipis que estem a tocar uns dels altres, ens afavoriria sense cap mena de dubte».