Banyeres ho té tot a punt per comprar els terrenys de la ciutat ibèrica

L’Ajuntament de Banyeres del Penedès ho té tot a punt per a la compra dels terrenys sota els quals dormen les restes de la ciutat ibèrica que van descobrir els investigadors de la Universitat de Barcelona i de l’Institut Català d’Arqueologia Clàssica.

La Generalitat ha autoritzat la segregació de finques per tal d’evitar que l’Ajuntament hagi d’assumir la compra dels dos habitatges que hi ha als terrenys que són d’interès arqueològic. «Amb els 10.000 metres quadrats de segregació, l’Ajuntament evita haver de comprar els habitatges. Els propietaris podran mantenir les cases i gaudir de terrenys d’hort. Ho tenim tot a punt per a l’adquisició de la resta de la finca», explica l’alcalde de Banyeres del Penedès, Amadeu Benach. Els primers treballs arqueològics resten a l’espera que es materialitzi l’adquisició dels terrenys i, un cop tiri endavant, Benach afirma que «una empresa especialitzada s’ha ofert a rebaixar el terreny fins a les pedres, gratuïtament».

D’altra banda, Benach té clar que l’Ajuntament ha de començar a destinar una partida municipal als pressupostos pel jaciment en endavant. «El consistori haurà de reservar diners per a la ciutat ibera, ja que pot ser un gran revulsiu pel municipi. D’altra banda, ens preocuparem d’aconseguir subvencions», diu el batlle.

El consistori va presentar públicament el descobriment de les restes de la ciutat ibera –comparable en importància a la d’Ullastret– el passat mes de juliol. Un georadar va localitzar 2,5 hectàrees de la trama urbana del poblat, el nucli més gran urbà dels ibers descobert fins ara a Catalunya: bona part del que es considera una ciutat amb una estructura viària molt regular formada per uns carrers aproximadament paral·lels i amples, creuats perpendicularment per unes vies més estretes. L’estudi va permetre localitzar ja uns 200 recintes, amb places, edificis singulars, muralles, torres i un gran fossat. Els investigadors consideren, tal com es va afirmar durant la presentació del resultat de l’estudi, que es tractaria de la gran ciutat de la Cessetània oriental, territori habitat per la tribu ibèrica d’aquest nom, els cessetans, que vivien a la zona que s’estén entre el massís del Garraf i el coll de Balaguer, i que tenien la gran capital a Kesse, la Tarragona actual.

Unes excavacions preventives als anys 80 i 90 van apuntar la possible existència de l’assentament el georadar, un sistema que identifica les diferents propietats electromagnètiques dels materials del subsòl, va deixar al descobert.