L'alta velocitat de baix cost que havia de passar per Tarragona es retarda, com a mínim, fins el 2021

El Ministeri de Foment i la companyia Renfe estudien aquesta tardor una redefinició del projecte de l'EVA, el tren d'alta velocitat de baix cost que hauria de connectar Barcelona, a través del Prat de Llobregat, el Camp de Tarragona i Madrid a partir de l'any que ve.

Segons han explicat fonts de l'operadora, l'entrada d'un equip nou coincidint amb el canvi de govern estatal ha portat a la revisió del projecte i de l'estratègia global de la companyia per preparar el futur de Renfe en un entorn liberalitzat. 'El Economista' ha avançat aquest dijous que l'AVE de baix cost no entrarà en funcionament a l'inici del 2019 i previsiblement tampoc ho farà el 2020 ja que des de l'anunci fa nou mesos encara no s'ha adequat, entre d'altres, l'estació del Prat de Llobregat ni els trens de la sèrie S-102 per afegir-hi més seients i eliminar la cafeteria amb l'objectiu de reduir despeses i augmentar el nombre de viatgers.

El passat 6 de febrer, l'aleshores ministre de Foment, Iñigo de la Serna, va presentar aquest nou servei amb l'objectiu d'augmentar la competitivitat de Renfe en un entorn liberalitzat i que comportava rebaixes d'entre el 20% i el 25% respecte l'AVE convencional.

De la Serna va explicar que s'havia escollit l'estació del Prat de Llobregat per la seva proximitat amb l'aeroport del Prat, per la seva intermodalitat, perquè evitarà que molts viatgers hagin d'entrar a Barcelona i per la possibilitat d'habilitar serveis complementaris al seu voltant com ara aparcaments per a cotxes elèctrics, per exemple. Sobre el fet que l'estació final no estigui a Barcelona, el ministre de Foment va garantir que el 25% dels habitants de l'AMB trigaran menys en accedir al Prat i que a un 45% els era indiferent que l'estació estigués dins la capital catalana o fora.

El projecte inicial era que el nou servei comptés amb cinc freqüències diàries per sentit i transportés prop d'un milió de passatgers a l'any. A més, els vagons havien de tenir tres seients per banda, sis en total; una zona habilitada per deixar-hi material esportiu o mascotes i per abaratir el servei els trens havien de passar dels 380.000 quilòmetres anuals als més de 700.000.