L'estudi històric a la muralla de Sant Francesc de Valls posa al descobert vestigis medievals del segle XIV

La Torre Cega és la descoberta més important de l'estudi històric i arqueològic de la muralla de Sant Francesc que ha presentat l'Ajuntament de Valls aquest dijous al matí. Els treballs han documentat l'existència de panys de muralla d'entre 2,8 i 6,8 metres d'alçada, dues torres de defensa i vestigis amagats a l'interior dels immobles. La primera fase de recuperació de la fortificació medieval es farà a l'entorn de Sant Francesc, en un tram de 140 metres, on el consistori ja compta amb gairebé la titularitat de tots els edificis. Fins ara, s'han invertit un milió d'euros en expropiacions i la redacció del projecte està prevista per aquest any. «És el projecte més ambiciós i clau per recuperar el valor patrimonial -la muralla està catalogada com a Bé Cultural d'Interès Nacional- i a la vegada de sanejament de l'espina de peix del Barri Antic», ha afirmat l'alcalde vallenc, Albert Batet.

L'àmbit d'actuació de la primera fase de recuperació de la muralla de Sant Francesc correspon al tram comprès entre la plaça de Sant Francesc i la cruïlla del carrer de Sant Sebastià, inclòs l'edifici situat al carrer Sant Francesc número 82 que forma part de la següent illa d'immobles. Es tracta d'un 10% dels 1,4 quilòmetres de longitud que comprenien antigament les muralles medievals de Valls, un recorregut amb 32 torres de defensa i cinc portals d'entrada a la vila.

Així, després de mesos d'anàlisi, l'estudi històric i arqueològic de la muralla conclou que s'han trobat dues torres: la Torre Cega i la Torre del portal de Llobets. La primera d'elles, ubicada al carrer de Sant Francesc, és la descoberta més important, la «joia de la corona», segons l'arquitecta Sònia Roca. De fet, els treballs de repicaments efectuats han permès documentar el mur de tàpia que es conserva en dues parets mitgeres, el sòcol de maçoneria i una cantonada de carreus de gairebé vuit metres d'alçada.

Pel que fa a la Torre del portal de Llobets ja es va documentar en la intervenció arqueològica del 2003 i, ara, s'ha pogut constatar la seva existència. Amb tot, els historiadors no descarten trobar restes d'una tercera torre a l'interior d'un altre habitatge del carrer Sant Francesc, el qual encara no és de propietat municipal.

A part de les torres medievals, també s'han localitzat vestigis importants de panys de muralla, com algunes restes de fortificació que arriben gairebé als set metres d'alçada, malgrat que la majoria dels vestigis trobats tenen entre quatre i dos metres. Els arqueòlegs també han detectat restes d'afegits i reconstruccions parcials que es van fer posteriorment a la fortificació medieval.

Segons la regidora d'Actuacions Públiques, Urbanisme, Barri Antic i Patrimoni, Judit Fàbregas, resten pendents d'expropiar tres immobles i un local en l'àmbit d'actuació de Sant Francesc, atès que encara hi ha persones que hi resideixen. Així, des del consistori destaquen que han adquirit el 80% dels immobles de la zona per un valor d'un milió d'euros, tal com preveia el Pla de Millora Urbana del Barri Antic.

L'actuació per la recuperació de les muralles «no té retorn» i és un projecte «estratègic»

L'alcalde de Valls ha insistit que la recuperació del conjunt arquitectònic ha de continuar més enllà de l'actual equip de govern i que es tracta d'un projecte «estratègic» per la capital de l'Alt Camp. Per Batet, «no té retorn, és un Bé d'Interès Nacional, un gir d'entendre i concebre el Barri Antic». «A Valls estem començant amb aquesta línia positiva i convé que políticament es continuï en aquest àmbit», ha afirmat el batlle, qui també ha afegit que la «feina grisa, poc sorollosa que hem fet durant aquest temps donarà resultats». A més, des de la regidoria d'Urbanisme també està prevista la redacció d'un document «marc» i «consensuat» que serveixi de guia per definir els respectius projectes urbanístics de consolidació i recuperació històrica i patrimonial de la muralla.

Els treballs de recuperació de la muralla de Sant Antoni tindrà un cost de més de 300.000 euros

D'altra banda, enguany el consistori també ha fet nous estudis arqueològics a la muralla de Sant Antoni. Els arqueòlegs han documentat un fossat i també un portal encara més antic que es correspondria al mur vell del segle XIII. A més, de les restes de la muralla datades del segle XIV i de la torre Sobirana de Valls. L'Ajuntament preveu una inversió de 355.000 euros per a la seva recuperació i ha sol·licitat finançament a través de subvencions a la Generalitat i a l'1,5% cultural del Ministeri de Foment.