El papa aprova la beatificació d'un metge català, Marià Mullerat

El papa Francesc ha signat el decret de reconeixement del martiri amb el qual es beatificarà el metge català Marià Mullerat Soldevila, assassinat el 1936 durant la Guerra Civil. El màxim mandatari de l’església catòlica va signar diversos decrets a l’audiència que va concedir al prefecte de la Congregació per a la Causa dels Sants, Angelo Beciu. Entre ells, hi havia el del metge Marià Mullerat Soldevila, nascut a Santa Coloma de Queralt el 24 de març de 1897 i que va morir a Arbeca el 13 d’agost de 1936 després de ser capturat pel bàndol republicà.

El papa va rubricar també les «virtuts heroiques» de la monja catalana Arcángela Badosa Cuatrecasas (1878-1918), nascuda a Sant Joan les Fonts (Garrotxa), de la congregació les Germanes de la Benaurada Verge Maria del Monte Carmelo.

La declaració del «martiri» és decisiva per a la beatificació, ja que llavors no és necessari reconèixer un miracle, mentre que la promulgació de les «virtuts heroiques» suposa que a partir d’ara se’ls atorgarà el títol de «venerables» i es començarà el procés per continuar la seva beatificació.

Mullerat va estudiar al col·legi Sant Pere Apòstol de Reus i la carrera de Medicina a Barcelona. Casat i amb quatre filles, se’n va anar a viure a Arbeca, on hi va fundar la revista L’Escut, que va sortir al carrer entre els anys 1923 i 1926 amb periodicitat quinzenal i amb temàtica heterogènia, des de la notícia local fins a la nacional o també escrits de diversos autors catalans com Joan Amades, Josep Carner, Àngel Guimerà, Joan Maragall o Jacint Verdaguer. Catalanista i conservador, va ser capturat i afusellat al seu poble juntament amb quatre veïns més de la localitat. En acabar, els milicians van ruixar-los amb gasolina per poder-los cremar.

El procés de beatificació es va iniciar l’any 2003 i fins aquest 2018 no ha finalitzat. El seu germà, Josep Mullerat i Soldevila, va ser diputat a les Corts i alcalde de Tarragona per la Lliga Regionalista i després per la Lliga Catalana. Tenia dos germans més: Joan, que va ser metge a Santa Coloma de Queralt, i Ricard, empresari de construcció.

Marià va morir als 39 anys havent deixat enrere una vida dedicada a recórrer pobles i ciutats fent conferències sobre la fe i aspectes sociopolítics.