«Ja no som la germana pobre de la micologia»

Aquest cap de setmana s’ha celebrat a Prades la Festa del Bolet, un esdeveniment de divulgació per a tots els públics que ha tingut com a protagonistes tres experts de l’Associació Micològica de Tarragona: Francisco Barrajón, Mercedes Pigem i Adela Mas. Tots tres són autors del llibre Bolets de les Muntanyes de Prades i els boscos de Vimbodí i Poblet (Cossetània/Lectio), un extens inventari dels bolets que creixen en aquest paratge del Baix Camp i la Conca de Barberà. El llibre és fruit d’un treball intensiu que s’ha perllongat duran tres anys, i que ha comportat prop de 400 visites a les muntanyes per tal de localitzar, fotografiar i catalogar totes les espècies que hi creixen. «Al final el llibre inclou 983 espècies de bolets, per poc no hem arribat al miler. I això que han sigut uns anys dolents per als bolets, si hagués coincidit amb aquest any, segur que n’hi hauria més. De fet, des que vam tancar el llibre hem anat trobant més espècies que no hi surten», explica la Mercedes.

Entre les pàgines s’hi troben els bolets més buscats pels micròfags, com el rovelló, però també autèntics tresors que han posat a les Muntanyes de Prades en un aparador que fins ara els estava vetat: «Hem inventariat mig centenar de bolets que són molt rars, no ja només a nivell de Catalunya, sinó també de la Península o d’Europa. Fins ara a Tarragona érem la germaneta pobre de la micologia a Catalunya, on dominava sobretot Girona, el nord de Barcelona i una mica Lleida. Amb aquest llibre hem posat en valor les Muntanyes de Prades i hem dit ‘senyors, aquí hi ha més d’un miler d’espècies», reivindica Francisco Barrajón.

Uns boscos rics

Micològicament parlant, «els boscos de Prades són molt rics, i amb una gran varietat d’arbres i de sòls, fet que permet que hi hagi una gran varietat de bolets», detalla Adela Mas. Aquest fet, que micològicament és interessant, també atrau a molts boletaires. Una qüestió que, assegura Francisco, als micòlegs no els perjudica, en la mesura que els micròfags es limiten a recollir, per desconeixement, sis o set espècies com a molt. Tot i això, el micòleg admet que se li planteja un dilema: «Intentem que la gent conegui més i millor els bolets comestibles, de fet al llibre hi ha un capítol que es diu Bolets bons comestibles. Però, al final, no tinc del tot clar que això hagi de ser bo».

El que sí que tenen clar és la necessitat de posar de manifest l’estat de brutícia del bosc i la poca cura que de vegades es té amb espècies poc conegudes: «A les vores dels cotxes, allà on aparquen, hi solem trobar muntanyes de bolets aixafats. La gent hauria de tenir la precaució de retornar els bolets desestimats al bosc», explica la Mercedes.

El llibre, que es va presentar aquest dissabte a Prades, s’ha editat en català i en castellà, i els autors han decidit que els beneficis de la seva venda es destinaran a l’Associació Aurora -Salut Mental, Territori i Paisatge.