«És impressionant que algú pensés en ajuntar 3000 tubs en un armari i els fes sonar»

—Un any més, Bach és l’eix central del festival.

—Sí. Bach és una referència per als aficionats a la música clàssica en general, però sobretot per als organistes i aficionats a la música d’orgue. En la seva època va agafar totes les tradicions que llavors hi havia a Europa i les va assimilar, creant una obra descomunal: si ajuntéssim tota la seva música per a orgue ompliríem gairebé 24 hores seguides. A més, a Poblet hi tenim un orgue pensat especialment per a interpretar la música de les escoles europees de l’època del Barroc i de la música de Bach, que com he dit, les aplega a totes.

—El pròxim concert del Festival serà el dissabte 17 de novembre. Qui serà l’intèrpret i quin programa oferirà?

—Serà Daria Burlak, un organista jove amb una trajectòria bastant destacable i francament important pel que fa als premis que ha anat rebent. Proposa un programa amb música de Bach, però també de Domenico Scarlatti, un dels grans compositors preclàssics de música per a teclat. Les seves sonates s’interpretaven sobretot amb clavicèmbal, i més modernament amb piano, però és menys habitual escoltar-lo en la versió per a orgue. Per tant, és una oportunitat molt peculiar d’escoltar música de Bach combinada amb música de Scarlatti.

—El 24 de novembre hi ha confirmada la presència del reconegut organista Christian Schmitt. Es tracta també d’una ocasió única?

—Sí, fins al punt que ens estem trobant el que no ens havia passat mai al festival: estan volant les entrades. Schmitt és una figura emergent ben coneguda entre els aficionats al món de l’orgue, va ser distingit per la Xarxa Europea d’Auditoris ECHO, que cada any reconeix joves talents de menys de 34 anys i els programa per tots els auditoris de la xarxa. Això li va donar molta visibilitat a Europa, i ara encara manté una activitat de concerts impressionant. A Poblet ens va proposar un programa força variat, on destaca el diàleg amb música del segle XX, de Jean Langlais però sobretot d’Arvo Pärt, un compositor molt popular que encara està viu, i del qual interpretarà el seu ‘Annum per annum’, que no està pensat originalment per a orgue, però sí que és música per a teclat, i veurem com sona interpretada per Schmitt.

—L’orgue de Poblet és una peça única no només a Catalunya, sinó a tota la península. Per què?

—Primer, perquè tots els orgues són instruments únics, no hi ha una fàbrica d’orgues on puguis comprar un determinat model i tots sonin igual. La ubicació de cada orgue és diferent, n’hi ha que van a la tribuna, altres al cor… per tant, s’adapta a les característiques de l’espai. Després, cada lloc té unes condicions acústiques: si poséssim l’orgue de Poblet a Montserrat, sonaria totalment diferent. A Poblet té una sonoritat molt especial i una reverberació molt adequada. I, finalment, el fet que estigui a Poblet marca una distància física, que t’obliga a aïllar-te mentalment, és un indret molt especial. L’orgue de Poblet és de la firma suïssa Metzler, una casa especialitzadíssima en restaurar i construir orgues a l’estil del barroc francès i alemany com és el de Poblet. A tota la península només hi ha aquest.

—La música d’orgue és accessible per a tots els públics? Què li diria, a algú que no l’ha sentit mai en concert?

—La música d’orgue té una pàtina religiosa inevitable, perquè la coneixem sobretot a l’església, tot i que cada vegada se’n sent més a fora, per exemple en auditoris, i hi ha moltíssimes obres profanes. És una música excel·lentíssima. Per perdre la por, el millor és anar a Poblet, entrar en la seva majestuosa basílica i meravellar-se amb els sons i la reverberació. I també del fet que algú pensés que era oportú ajuntar 3.000 tubs a dins d’un armari i fer-los sonar. És una música envolvent i impressionant. Però, si al final no us agrada, no patireu gaire estona, perquè els concerts del festival duren entre 45 i 50 minuts.