L'atenció primària a les zones rurals «és a l'UVI» segons els metges

Major càrrega assistencial i de treball i pèrdua de qualitat en el servei dels metges de capçalera. Les retallades que denuncien els facultatius i que són motiu de vaga del 26 al 30 de novembre afecten de manera especial les zones rurals del Camp de Tarragona i de les Terres de l’Ebre. En alguns casos, com la Terra Alta o el Priorat, l’empitjorament del servei «afavoreix el despoblament», assegura Àlex Moreno, membre del sindicat Metges de Catalunya. D’una banda pateixen els efectes que no es cobreixin bona part de les jubilacions i de baixes, però també acusen la manca de candidats per cobrir les places que es convoquen.

A la Terra Alta, per exemple, els alcaldes es troben en negociacions amb el Departament de Salut de la Generalitat per tal que s’ofereixin incentius als metges de família. Donat que han d’assumir ràtios elevades de població, acaben atenent els habitants de diversos municipis alhora. Al nord de l’Alt Camp, segons Moreno, cada professional s’encarrega de com a mínim dos, una xifra que és superior en zones menys densament poblades i que incrementa el temps de recorregut en l’horari de treball.

Demanar cita, un «desastre»

Carles Luz, president del Consell Comarcal de la Terra Alta, explica que com que s’han reduït les hores dels consultoris locals l’atenció primària a les persones grans es complica doblement: «Quan van instaurar la cita per telèfon va ser un desastre», avisa el també alcalde de Gandesa. La manca de coneixement d’Internet limita la capacitat d’una bossa important de la població rural i en molts casos desisteixen de desplaçar-se a ciutats grans properes.

Tres-cents metges menys

Tarragona és la segona demarcació on més facultatius van demanar canviar de regió l’any 2017, segons dades de l’Organització Mèdica Col·legial. Aquell any, 331 col·legiats van optar per anar a treballar a comunitats autònomes veïnes o fins i tot a l’estranger. Aquesta circumstància, segons explica Elio Conesa, del col·lectiu Rebel·lió Atenció Primària, és comuna arreu de Catalunya –Lleida és la primera en pèrdua de col·legiats, Girona la sisena i Barcelona la vuitena– i té l’origen en les retallades del mandat de l’exconseller Boi Ruiz: «Les condicions cada any són pitjors, als metges joves els han expulsat amb contractes de 20 hores i poc estables o contractant-los de dilluns a divendres per estalviar-se els caps de setmana».

Ara precisament molts estan estudiant per les oposicions de noves places convocades per la Generalitat, però Conesa creu que des del MIR «es convoquen menys places de metges de família de les que cal». Tot i que se’n convoquin, però, la càrrega assistencial i els contractes precaris fa que acabin optant per marxar, molts estrangers formats aquí, al seu país d’origen. Les dades expliquen el fenòmen: l’any 2010 hi havia 930 més treballadors a l’atenció primària que a l’hospitalària a Catalunya. L’any 2017, en canvi, n’hi havia 2.261 menys, en comparació, que als hospitals. «L’atenció primària és a l’UVI», es lamenta.

Manca de pedrera

Per part de la Generalitat, que no ha volgut fer declaracions, s’exhimeix que no troben metges per cobrir les baixes i les jubilacions. Aquestes darreres seguiran creixent en els propers anys i n’hi ha que, amb les condicions actuals, decideixen retallar un any o dos la seva vida laboral per poder marxar abans. «No s’ha treballat prou la pedrera de metges», afirma Moreno.

L’afectació és a la consulta però també a les guàrdies. Al CAP de Gandesa només hi ha un metge per a tot el cap de setmana i, si ha de desplaçar-se a qualsevol altra població, la capital perd el servei. «Han minvat les guàrdies», afirma l’alcalde Carles Luz. La vaga, que està ampliada a tots els professionals de l’atenció primària, vol posar el toc d’alerta, també, en els 51 consultoris locals que han desaparegut des de l’any 2010 i en els dies de vacances o de baixes per malaltia que no es cobreixen. També. en la manca d’especialistes que visiten les àrees rurals. El Col·legi de Metges de Tarragona hi dona suport, amb una reivindicació comuna: incrementar els pressupostos per revifar el servei.