Directius de la sanitat concertada es van apujar el sou durant la crisi

Directius de la sanitat concertada tarragonina van apujar-se el sou durant la crisi o van mantenir-lo per sobre del topall màxim fixat per la normativa de la Generalitat. També, segons documentació a què ha pogut tenir accés el Diari Més, entre els anys 2014 i 2016 una vintena d’alts càrrecs d’empreses privades i fundacions de la demarcació van veure incrementades les seves nòmines, en ple context de crisi i de retallades en la sanitat pública i concertada. La informació va ser sol·licitada a través de la Llei de Transparència per part del sindicat Metges de Catalunya (MC) l’agost de 2016, un any i mig després, més de cinc-centes notificacions i un miler de correus electrònics, el sindicat ha decidit aturar una recerca encara incompleta. Entre les dades més rellevants, els sous dels directors generals de la Xarxa Santa Tecla Sanitària i Social i de l’Institut Pere Mata, que superen el topall màxim fixat per l’administració de 109.633 euros per a alts càrrecs. Aquest barem, però, les empreses privades proveïdores de la xarxa pública al·leguen que tenen autonomia de gestió malgrat que una part significativa dels seus ingressos siguin públics.

En el cas de la Xarxa Santa Tecla, el director general cobrava en cadascun dels tres exercicis –2014, 2015 i 2016– 125.031,48 euros, mentre que al seu gerent de serveis sanitaris li quedava poc per arribar al topall, amb 108.800,2 euros. Per la seva banda, el director general de l’Institut Pere Mata arribava a sumar un salari anual de 137.428,32 euros l’any 2016 –aquesta dada és segons estimacions del sindicat, ja que l’empresa va preferir no facilitar la informació completa– i de 160.672,04 euros els anys 2014 i 2015.

Poca transparència

El web de la Xarxa Santa Tecla no ofereix cap mena de dada econòmica i, de fet, tenint en compte tota l’estructura, només han facilitat informació referent a quatre directius, mentre que d’altres, com SAGESSA i GINSA han informat de 36 càrrecs directius. Segons Xavier Lleonart (MC), aquest «biaix» es deu a criteris de cada empresa a l’hora de facilitar la informació a la Comissió de Garantia del Dret d’Accés a la Informació Pública (GAIP), i no es deu pas a què un grup tingui més o menys alts càrrecs. El Grup Pere Mata i la Policlínica Comarcal del Vendrell (PCV) ha informat de deu alts càrrecs; GiPSS de set; l’EBA Muralles Salut, l’Hospital Pius de Valls i STS Assistencial de quatre; l’Institut d’Investigació Sanitària Pere Virgili de dos; i l’EAP Alt Camp Oest tan sols d’un. Referent a la transparència, prop de quaranta empreses van intentar prohibir la difusió de la seva informació, independentment que això no sigui possible amb l’actual Llei de Transparència. Entre elles hi havia l’EAP Alt Camp Oest i el Pius Hospital de Valls, que es referien al règim legal de Protecció de Dades de Caràcter Personal i demanaven a GAIP que recordés al peticionari la prohibició.

Les pujades més sonades

L’any 2010 el govern d’Artur Mas va començar a retallar substancialment el pressupost del Departament de Salut i no va ser fins al 2017 quan amb Carles Puigdemont que els comptes van iniciar la remuntada. En tot aquest temps d’ajustos els professionals de la sanitat –pública i concertada– han denunciat «sobrecàrrega assistencial» en més d’una ocasió, alhora que les llistes d’espera es feien més llargues. En aquest context, diversos directius de la sanitat a la demarcació van decidir apujar-se el sou. La pujada que més crida l’atenció és la del conseller delegat de l’EBA Muralles Salut, que l’any 2014 cobrava 72.165 euros i que el 2016 va arribar als 97.922, més de vint mil euros de diferència. A la mateixa empresa, tres consellers se’l van apujar amb prop de trenta mil euros, dotze mil i dos mil respectivament. Una mica menys se’l va apujar el director del CMQ de Reus, que va passar de 54.073 als 63.571 euros. La resta d’augments són de quantitats inferiors però que, sumades, fan incrementar la ràtio del que dediquen del pressupost anual a remunerar els directius.

La ràtio més elevada –MC creu que el recomanable és que representi menys de l’1%– és al Grup Pere Mata, amb un 5,27% el 2015, però també destaca el 4,38% d’aquell mateix any a la PCV. El total dels diners invertits en salaris per a directius va créixer de manera notable: 65.000 euros més a l’EBA Muralles Salut, 108.000 més a SAGESSA, i 50.000 més a STS.

Els sous més alts a Catalunya

D’entre les 121 empreses amb les retribucions estudiades, n’hi ha que sorprenen perquè superen fins i tot la del president de la Generalitat. La més alta, de 287.337,76 euros l’any 2014, pertany a l’Hospital Plató de Barcelona. L’exdirector del CatSalut, David Elvira, va intentar el 2017 que s’obligués els proveïdors de la xarxa pública a publicar les dades. Amb tot i això, des del sindicat no en tenen notícies. 42 gestors catalans van apujar-se el sou en aquests anys de crisi.