Massa atur, massa contractes temporals i menys exportacions en el tercer trimestre de l'any a Tarragona

L'economia de Tarragona creix en la mateixa dinàmica que el conjunt de l'Estat i de Catalunya, però té dificultats de creació d'ocupació, un nivell d'atur massa alt i una ocupació temporal molt elevada en el tercer trimestre de l'any. A més, les exportacions també han disminuït, amb taxa interanual, mentre que en l'economia espanyola i catalana creixen. Aquestes són les principals conclusions de l'informe de conjuntura de la Universitat Rovira i Virgili que s'han presentat aquest dimarts a la Cambra de Comerç de Tarragona. Amb tot, tenint en compte que el creixement es pot alentir en l'últim trimestre, l'informe considera que l'economia del Camp de Tarragona i les Terres de l'Ebre està funcionant a bon ritme, amb un creixement de PIB a prop del 20% els darrers cinc anys. «Això dona cert optimisme», ha apuntat Joaquim Margalef, del grup de recerca d'indústria i territori de la URV.

Per Margalef, hi ha «certes contradiccions» en el creixement de l'economia tarragonina en el tercer trimestre de l'any: la dificultat de creació de llocs de treball, una taxa d'atur massa alta -13,92%, respecte al 10,63% de Catalunya i mig punt en dades interanuals- i una ocupació temporal que resulta molt elevada i amb tendència a disminuir el temps de treball. A més, «com a colofó», l'economia tarragonina pateix una disminució d'exportacions amb taxa interanual, sense perdre de vista que l'any anterior va créixer molt. Així, mentre que a Catalunya les exportacions creixen sobre el 3% i a Espanya un 4%, a Tarragona disminueixen un 3,7%.

Tot i que l'informe no ha estudiat al detall a què es deu la baixada d'exportacions a la demarcació, s'apunta que a la zona són «molt dependents de la química i la petroquímica». «Pot ser que hagin frenat les importacions de petroli, que les petroquímiques hagin tingut una orientació superior cap al mercat interior o que hagin baixat els nivells de producció», ha detallat Margalef, que ha dit que les mitjanes i petites empreses exportadores continuen fent la seva activitat al mateix ritme.

Pel que fa a l'atur, l'informe assenyala que es contracta menys i que hi ha una temporalitat molt forta en l'estructura productiva del Camp de Tarragona i Terres de l'Ebre. Així, el sector terciari és un dels motors de contractació, amb el turisme o el comerç. D'altra banda, el sector industrial és el que manté l'ocupació més estable. També segueix aquests paràmetres l'agricultura, que a la demarcació supera el 5% de població activa ocupada, mentre que la mitjana està per sota del 2%. «L'agricultura és el refugi d'ocupació quan no n'hi ha a altres sectors productius», ha anotat Margalef.

La contractació temporal és molt alta a la demarcació de Tarragona i la durada s'ha escurçat. Així, un contracte d'entre un i tres mesos de durada representa el 50% del conjunt de la contractació laboral a la zona. Pel que fa a la distribució comarcal de la nova ocupació, s'han creat llocs de treball a totes les comarques però les taxes de Seguretat Social són inferiors a la mitjana catalana. La major part de la nova ocupació assalariada s'ha creat en empreses grans. Així, les companyies de més de 50 treballadors han representat el 66% del total.

L'informe també s'atura a analitzar l'habitatge. Mentre que al país per cada casa acabada se n'inicien 2,29, al conjunt de la demarcació aquesta xifra és de 0,57. Segons els autors de l'estudi, s'han acabat molts habitatges que es van quedar inacabats a l'inici de dècada, amb la crisi, i això ha prolongat el termini de producció. En xifres globals, entre el 2013 i el tercer trimestre del 2018, a Tarragona es van iniciar 2.072 habitatges i se'n van acabar 3.687. A Catalunya se'n van iniciar 43.606 i se'n van acabar 33.718.

Pel que fa a l'indicador dels preus de consum en variació interanual, augmenta més ràpidament a Tarragona que a l'Estat o a Catalunya, especialment en habitatge de lloguer –perquè es té en consideració els habitatges de la zona de la costa- i de transport. Finalment, el muntant de crèdit viu des del 2014 i fins a mitjans d'aquest any ha disminuït en 4.225 milions d'euros, una xifra que equival al 20% del PIB de la zona. D'altra banda, els dipòsits també han baixat uns 1.200 milions d'euros.