Els Pets mostren la seva «essència» en l'estrena de 'Som' al Liceu

Els Pets han omplert el Gran Teatre del Liceu aquest diumenge en la posada de llarg de Som, el nou disc del grup que trenca un silenci discogràfic de cinc anys. En aquest escenari Lluís Gavaldà i companyia han estat fidels a l’aire despullat del nou repertori, una sonoritat que el grup ha adoptat de la mà de Joan Pons, per anar a «l’essència» de les cançons. L’embolcall l’han posat una escenografia també minimalista però càlida i el sempre irònic líder del grup, solemne només per dedicar La vida és bonica als polítics presos. El concert d’Els Pets ha donat el tret de sortida de la cinquena edició del Suite Festival, pel qual passaran properament Rufus Wainwright, Passenger, Antonio Orozco i Cepeda, entre altres.

Després d’una preestrena a La Mirona de Salt fa tot just dos dies, les noves cançons d’Els Pets han sonat aquest diumenge en el sempre imponent escenari del Liceu i davant d’una audiència fidel que havia exhaurit les localitats ja fa setmanes.

El grup de Constantí ha presentat el seu nou repertori, amb temps també per recordar més d’un clàssic. En directe, les noves cançons del grup de Lluís Gavaldà, Joan Reig i Falin Cáceres han estat un reflex del so del nou disc, però amb un plus d’intensitat.

‘E Lucevan le stelle’

A manera de benvinguda i mentre apareixien a l’escenari, Els Pets han fet sonar la famosa àrea E lucevan le stelle (I lluïen els estels) de l’òpera Tosca de Puccini. Ha estat el preàmbul d’una arrencada de recital que ha mirat al passat amb Agost i que ha continuat amb les cançons del nou disc Wittgenstein i La vida és molt avorrida sense el teu cos.

Tornant enrere, Lluís Gavaldà ha recuperat La vida és bonica (però complicada) (Sol, 1999) per dedicar-la als polítics presos catalans. «No em pensava, quan la vam fer, que aquesta cançó seria tan vigent avui; parla de gent que és a les presons i de gent que els enyora». El Liceu ha esclatat en aplaudiments i crits de Llibertat, que s’han repetit al final de la cançó.

El grup ha anat alternant, d’aquesta manera, les noves cançons amb alguns vells èxits de la seva carrera (L’àrea petita, Tantes coses a fer o Jo vull ser rei, per acomiadar el concert), per acabar oferint un recital amb més d’una vintena de cançons i gairebé dues hores de música.

Som, publicat a l’octubre, és un àlbum amb què Els Pets afirmen haver buscat «l’essència de la cançó” tot sortint de la seva «zona de confort». Per fer-ho van confiar en Joan Pos», productor i músic més conegut com El Petit de Cal Eril. Junts van dissenyar un disc intentant, en paraules de Gavaldà, que les cançons fossin «absolutament minimals, curtes i sense posar més instrumentació» que la que pot oferir la banda en els directes, com ara el d’aquest vespre al Liceu.

I així, traient «tot allò que és superflu a la cançó» és com Els Pets han defensat el seu nou repertori. En el seu trànsit cap a un pop cada vegada menys festiu i sovint intimista, i en un escenari tan emblemàtic, el grup ha volgut embolcallar el seu recital amb una escenografia i posada en escena senzilla i càlida que intermitentment replicava les tres lletres de la paraula ‘som’.

Després de 33 anys, ‘Som’

Som és un nom que incorpora «diferents lectures». D’una banda, fa referència al moment que viu el grup, com una autoafirmació després de 33 anys de trajectòria. «Encara som aquí i tenim ganes d’explicar coses», reivindicava Gavaldà recentment. En segon lloc, el nom del disc és la dimensió col·lectiva del grup més enllà dels tres components que el lideren. «És una reivindicació d’entitat col·lectiva en un món individualista». Finalment, el títol del disc també té una «lectura de país», segons Gavaldà, per a qui «l'única solució per aconseguir un futur millor per tots és la interrelació entre nosaltres».

La gira de presentació de Som ha arrencat aquest diumenge i seguirà amb –per ara- quatre actuacions més programades a Manresa (25 de gener), Granollers (1 de febrer), Mallorca (17 de febrer) i Reus (8 de març).