La Ribera d'Ebre és la comarca amb un PIB per habitant més alt de Catalunya

La Ribera d’Ebre és la comarca de Catalunya que presenta un major producte interior brut (PIB) per habitant. Així ho indiquen les darreres dades publicades per l’Institut d’Estadística de Catalunya, les quals corresponen a l’any 2016. Tal com figura en l’informe, hi ha un total d’11 comarques que van tenir un PIB brut per habitant per sobre de la mitjana de Catalunya, entre les quals hi figuren, a més de la Ribera d’Ebre, el Tarragonès, l’Alt Camp i la Conca de Barberà.

La Ribera d’Ebre, caracteritzada per un fort pes de la indústria energètica, és la comarca que genera més activitat econòmica en relació amb la seva població, amb un PIB per càpita de 44.400 euros, un 47,6% superior al de la mitjana catalana (30.100 euros). Pel que fa a les comarques tarragonines també destaca el Tarragonès (35.800 euros), ja que supera la mitjana catalana amb més d’un 10%. Per sobre també s’hi situen l’Alt Camp i la Conca de Barberà. En relació al general de Catalunya, a banda de les comarques tarragonines destaquen el Barcelonès, amb un PIB per càpita de 37.100 euros i l’Aran (35.300 euros).

D’altra banda, el Baix Penedès (17.700 euros) és la comarca amb un nivell de PIB per càpita més baix i se situa més del 40% per sota de la mitjana catalana. La segueixen el Montsià i el Garraf, totes dues amb 17.900 euros per habitant.

Castellbisbal (amb 86.700 euros per habitant) i Martorell (amb 82.400 euros) són els municipis de més de 5.000 habitants amb el PIB per càpita més elevat de Catalunya l’any 2016. Pel que fa a municipis tarragonins, també doblen la mitjana catalana la Canonja i Vandellòs i l’Hospitalet de l’Infant.

Vuit comarques agrupen més tres quartes parts del PIB català

L’any 2016, hi havia 8 comarques que en conjunt agrupaven més de tres quartes parts del PIB català i que generen més de 5.000 milions d’euros de PIB cadascuna (Tarragonès, Barcelonès, Vallès Occidental, Baix Llobregat, Vallès Oriental, Maresme, Gironès i Segrià). D’aquest grup de comarques per la seva especialització productiva en destaquen el Tarragonès i el Vallès Oriental, amb un pes força elevat del sector industrial (34,4% i 41,2%) i el Barcelonès, amb un elevat pes del sector serveis (87,1%).

La indústria és la principal activitat econòmica a 4 comarques catalanes: la Ribera d’Ebre (64,8%), la Segarra (55,7%), la Conca de Barberà (53,6%) i l’Alt Camp (50,9%), que superen amb escreix el pes de la indústria en el VAB de Catalunya (21,1%).

El sector de serveis genera més de la meitat de l’activitat econòmica a 34 comarques (incloent-hi i l’Aran). El Barcelonès és la comarca on els serveis tenen un pes més elevat (87,1%), seguida del Garraf, l’Aran, la Cerdanya, el Baix Empordà, l’Alt Urgell, l’Alt Empordà i el Maresme, totes per sobre del 75%.

Pel que fa al sector agrari, les comarques amb major contribució d’aquest sector al total comarcal són les Garrigues, la Noguera, el Pla d’Urgell i l’Urgell amb un 22,6%, un 20,4%, un 11,8% i un 10,3%, respectivament. Pel que fa a la construcció, aquest sector genera més d’un 10% de l’activitat econòmica a la Cerdanya (14,1%), el Solsonès (10,9%), el Baix Empordà (10,7%) i l’Alta Ribagorça (10,6%).

La Canonja encapçala els 26 municipis on mana la indústria

D’entre els 216 municipis de més de 5.000 habitants i capitals comarcals, la Canonja, on el sector industrial representa el 87,6% de la seva activitat econòmica, encapçala un grup de 26 municipis on la indústria és la principal activitat econòmica. La segueixen Guissona i Santa Margarida i els Monjos amb percentatges superiors al 75%.

Pel que fa al sector de serveis, destaquen dos municipis del Tarragonès –Salou i Altafulla– i tres del Maresme –Calella, Alella i Cabrils– on aquest sector genera més del 90% de l’activitat econòmica del municipi.

El sector agrari té una aportació elevada en l’estructura productiva d’Alcarràs ( 22,7%) i Almacelles (13,4%), tots dos de la comarca del Segrià. Respecte a la construcció, aquest sector genera més d’un 20% de l’activitat econòmica a Matadepera (23,0%). Per contra, la contribució d’aquest sector al total de l’activitat és inferior al 2% a la Canonja (1,7%), l’Arboç (1,6%), Parets del Vallès (1,2%) i Martorell (1,0%).

.tg {border-collapse:collapse;border-spacing:0;border-color:#aabcfe;margin:0px auto;} .tg td{font-family:Arial, sans-serif;font-size:14px;padding:10px 5px;border-style:solid;border-width:1px;overflow:hidden;word-break:normal;border-color:#aabcfe;color:#669;background-color:#e8edff;} .tg th{font-family:Arial, sans-serif;font-size:14px;font-weight:normal;padding:10px 5px;border-style:solid;border-width:1px;overflow:hidden;word-break:normal;border-color:#aabcfe;color:#039;background-color:#b9c9fe;} .tg .tg-hmp3{background-color:#D2E4FC;text-align:left;vertical-align:top} .tg .tg-9rxq{font-weight:bold;background-color:#ffffff;border-color:#b9c9fe;text-align:left;vertical-align:top} .tg .tg-mb3i{background-color:#D2E4FC;text-align:right;vertical-align:top} .tg .tg-lqy6{text-align:right;vertical-align:top} .tg .tg-0lax{text-align:left;vertical-align:top} .tg .tg-amwm{font-weight:bold;text-align:center;vertical-align:top} .tg .tg-7k3a{background-color:#D2E4FC;font-weight:bold;text-align:center;vertical-align:top} .tg .tg-c6qo{font-weight:bold;background-color:#ffffff;border-color:#b9c9fe;text-align:center;vertical-align:top} @media screen and (max-width: 767px) {.tg {width: auto !important;}.tg col {width: auto !important;}.tg-wrap {overflow-x: auto;-webkit-overflow-scrolling: touch;margin: auto 0px;}}