1900, l'any del cinema a la Conca de Barberà

Quan es va fer la primera projecció de cinema a la Conca de Barberà? Es va fer a la capital de la comarca? Qui era el públic que va mirar aquesta projecció? Aquests i altres interrogants han quedat resolts en Els nostres homes del diumenge, un treball dut a terme per Pedro Nogales, Alexandre Rebollo i José Carlos Suárez, tots tres investigadors de la URV. El primer que ha desvetllat aquesta investigació és que la primera projecció cinematogràfica a la Conca de Barberà es va fer l’any 1900, a l’hotel balneari Vil·la Engràcia de l’Espluga de Francolí. Aquesta informació s’ha extret de la premsa de l’època, que descriu la celebració de les festes de Sant Magí, i entre els actes programats hi hauria una sessió de cinematògraf i fonògraf. Aquest fet té força rellevància –explica Pedro Nogales–, perquè situa la primera projecció en un poble que no és la capital de la comarca. Un altre fet singular és que es fa en un balneari i no en una sala de cinema o un centre associatiu o cultural, un fet que es repetirà amb el balneari de Vallfogona de Riucorb. En tercer lloc, assenyala l’investigador, aquesta projecció s’ofereix com a part de l’oferta per atraure la burgesia de Barcelona i ciutats com Reus i Tarragona, «i això estableix diferències respecte a la idea del cinematògraf com una cosa popular. Ho acabarà sent, però aquí neix com un entreteniment burgès».

Aquesta obra de Publicacions URV forma part d’un projecte més ampli, que té com a objectiu resseguir i estudiar els inicis del cinema a les deu comarques de la demarcació de Tarragona, per tal d’establir comparacions, extreure conclusions i investigar un període poc estudiat, que comprèn les primeres quatre dècades del segle XX. Abans de la Conca de Barberà, els autors del treball havien analitzat les comarques del Tarragonès i del Montsià. «El que ens permet veure el treball és que a les ciutats, la majoria d’iniciatives són privades, mentre que als pobles juguen un paper molt important les associacions, que són d’un tipus o altre segons l’entramat de cada comarca». Així, a la Conca de Barberà els autors de l’estudi han conclòs que, en ser una zona eminentment agrícola, són les associacions agràries les qui jugaran un paper important en la introducció del cinema com a foment de la modernitat.

Els nostres homes del diumenge s’ha escrit a partir d’un treball exhaustiu en hemeroteques i arxius de diversos àmbits. A més de localitzar espais on es van fer les projeccions cinematogràfiques i un bon nombre de títols que s’hi van projectar, també s’han buscat les primeres imatges gravades a la comarca. Aquestes han resultat tenir com a protagonista principal el Monestir de Poblet, un pol d’atracció turística ja en aquell temps. «La primera filmació és un film de Poblet del 1908. El segueix un altre de 1910 en què surt Montblanc, però tots dos estan desapareguts. La primera filmació que es conserva és domèstica, està datada el 1925 i mostra, entre escenes familiars, una visita al Monestir», explica Pedro Nogales. L’autor del treball assenyala, però, que el seu treball és «un catàleg viu», obert a què puguin aparèixer noves descobertes.