Els Jocs Mediterranis i el consens pel mapa ferroviari, protagonistes del 2018

Els grans protagonistes del 2018 al Camp de Tarragona han estat els Jocs Mediterranis. De bon principi envoltada de polèmica, la cita esportiva ha quedat marcada per les crítiques a l’organització i per la poca afluència de públic. Entre les notes positives de l’any hi ha hagut l’anunci d’una inversió de 250 MEUR en una ecoplanta al Morell i l’històric acord dels principals alcaldes per consensuar les prioritats ferroviàries del territori, a l’espera del corredor mediterrani. El desviament obligatori de camions de l’N-340 i l’N-240 ha acabat amb diverses marxes lentes de transportistes, mentre que la fallida de la secció de crèdit de la cooperativa de l’Aleixar ha entelat la recta final de l’any.

24 de març:

La reclamació per l’alliberament dels presos independentistes salta a la carretera durant tres dies seguits, amb talls a l’A-7, l’AP-7 i l’A-27. El primer acaba amb càrregues dels Mossos a l’autovia a Tarragona. Durant el cap de setmana, els talls es repeteixen.

9 de maig:

L’empresa canadenca Enerkem i la francesa Suez anuncien una inversió de 250 MEUR en una planta de transformació de residus en biocombustible al Morell. El projecte, batejat com Ecoplanta Molecular Recycling Solutions, podria crear més de 700 llocs de treball en la fase de construcció i més de 200 quan comenci a funcionar, l’any 2022.

19 d’abril:

Després d’un acord històric entre Tarragona i Reus, els alcaldes de Cambrils, Salou i Vila-seca se sumen al pacte pel mapa ferroviari. El territori vol tenir una única veu davant el Ministeri de Foment per reclamar els projectes pendents. Mentrestant, la posada en marxa del corredor mediterrani no arriba a final d’any i s’endarrereix fins a la primavera vinent. El clam per l’estació intermodal al sud de l’aeroport revifa.

22 de juny:

Un any més tard del previst, Tarragona celebra els XVIII Jocs Mediterranis. Durant deu dies, la ciutat i quinze municipis seu del territori acullen més de 3.500 atletes de 26 delegacions. La polèmica per la presència del rei Felip VI eclipsa la gala inaugural en un Nou Estadi mig buit. Els Jocs només venen un 15% de les entrades disponibles i un degoteig d’anècdotes i incidents aïllats alimenta les crítiques a l’organització.

20 de juliol:

Després de passar per la presó d’Alcalà Meco, a Madrid, i Puig de les Basses, a Figueres, l’expresidenta del Parlament Carme Forcadell és traslladada a Mas d’Enric, al Catllar. Forcadell, nascuda a Xerta, sol·licita el canvi per la proximitat amb la seva família de les Terres de l’Ebre. Unes 300 persones convocades per l’ANC la reben amb una cadena humana a la carretera que condueix a la presó, guarnida amb llaços grocs.

5 d’agost:

Dos ciclistes moren atropellats a Montbrió del Camp per un conductor que havia consumit drogues, segons informen els mossos. Una setmana més tard, 2.000 persones fan una marxa entre Riudoms i el punt de la carretera T-310 on va passar l’accident. El succés activa un moviment social per reclamar l’enduriment del Codi Penal. Al novembre es confirma que, segons les analítiques, el conductor no anava drogat.

18 d’agost:

Cambrils inaugura un Memorial per la Pau davant del Club Nàutic un any després de l’atac terrorista que es va saldar amb una dona morta i cinc terroristes abatuts pels mossos. En un acte commemoratiu, s’instal·la un mosaic amb un colom de la pau, que acull les ofrenes florals d’autoritats, entitats, ciutadans i també de víctimes i familiars.

11 d’octubre:

El desviament obligatori dels camions cap a l’AP-7 provoca malestar entre els transportistes tarragonins, que organitzen diverses marxes lentes de protesta coincidint amb els ponts del Pilar i de la Puríssima. El sector se sent criminalitzat per les mesures per rebaixar la sinistralitat a l’N-340 i l’N-240 i reclama una bonificació dels peatges del 100%.

3 d’octubre:

La secció de crèdit de la Cooperativa de l’Aleixar, un municipi de 800 habitants del Baix Camp, fa públic que s’ha quedat sense liquiditat i que ha detectat un forat econòmic d’uns 4,5 milions d’euros. Arran d’una denúncia als Mossos d’Esquadra, l’exdirectora de la secció de crèdit ingressa a presó, però en surt després de pagar una fiança. El jutjat investiga delictes d’estafa, administració deslleial, falsedat i apropiació indeguda.

4 de desembre:

El CatSalut assumeix la gestió i el dèficit de l’hospital Sant Joan de Reus a través d’una societat 100% pública. L’Ajuntament es manté com a propietari de l’edifici. El traspàs de la governança engloba els centres d'atenció primària -fins ara gestionats des de Sagessa- i les empreses filials, com Gecohsa, de la qual en depèn l'hospital Comarcal de Móra d'Ebre, que també passarà a ser gestionat per la Generalitat.