El cap de setmana llarg de Cap d'Any registra ocupacions que ronden el 90%

El cap de setmana llarg de Cap d’Any registra ocupacions que ronden el 90% tant al Pirineu de Lleida i Girona com a la Catalunya Central, la Costa Daurada i la Costa Brava. De fet, molts establiments de turisme rural i bungalous del Berguedà i de Ponent han penjat el cartell de complet aquests dies. Els seus clients busquen estar en contacte amb la natura i fer les campanades d’una manera diferent. La mitjana d’estades se situa en dos dies, i el dia que els hotels tindran més ocupació coincideix amb la nit de Cap d’Any. Pel que fa a l'oci nocturn, el secretari general de la Fecasarm, principal patronal del sector a Catalunya, Joaquim Boadas, ha explicat a l’ACN que la venda d'entrades anticipada, sobretot per internet, va un 20% millor que l'any passat.

Tot i que només un 30% dels càmpings de la Costa Daurada i les Terres de l’Ebre estan oberts aquest cap de setmana llarg, l’ocupació ronda el 90%. La majoria dels establiments que tenen obert per les festes nadalenques estan situats a l’interior i són a les comarques del Baix Camp, la Conca de Barberà, la Terra Alta i el Priorat. Segons Mireia Sans, membre de la comissió de promoció de l’associació de Càmpings de la Costa Daurada i Terres de l’Ebre, Càmpings Tarragona –Unique Camping Destination-, la majoria de clients «són famílies, però també hi ha parelles que busquen un cap de setmana romàntic o grups d’amics que volen passar un cap de setmana rural i que busquen passar un cap d’any d’una manera original». De fet, «aquest és un cap de setmana molt fort, de temporada mitja-alta» i la majoria de clients hi estan «dos dies i mig».

La majoria d’hostes dels càmpings de la Costa Daurada i les Terres de l’Ebre busquen «el contacte amb la natura, escapar-se de les grans ciutats, de les aglomeracions i del bullici», explica Sans. Segons ella, un dels principals atractius són «els bungalous de fusta perquè estan integrats en l’entorn natural que tenen els càmpings».

A les terres de Lleida i el Pirineu lleidatà les previsions superen el 90% d'ocupació als hotels i arriben al 100% al turisme rural i els bungalous, gràcies en bona part als bons gruixos de neu, tot i que les nevades no han estat tan bones com desitjaria el sector. La previsió per totes les festes de Nadal fins a Reis supera el 70%, i s'esperen vendre uns 185.000 forfets d'esquí, per acabar un any 2018 que ha estat de rècord. Juli Alegre, director del Patronat de Turisme de la Diputació de Lleida, ha explicat a l'ACN que l'alta ocupació també arribarà a les segones residències i els restaurants la nit de Cap d'Any, tot i que després baixarà una mica fins a Reis.

Una situació similar s'ha produït a les pistes d'esquí i a les comarques interiors de Girona. Segons la Federació d’Hostaleria de les Comarques de Girona, els establiments de la Cerdanya, la Garrotxa i el Ripollès han omplert més del 95% de places disponibles aquest cap de setmana llarg de Cap d’Any. La ciutat de Girona i les seves rodalies tindran una ocupació del 93% i a la Garrotxa d’un 82%. Una situació força diferent s'ha viscut a la Costa Brava, on només han obert un 20% de la flota d’hotels. Amb tot, els que han aixecat la persiana de l’Alt Empordà tindran una ocupació del 90% i a la Costa Brava Centre i a la zona del litoral de la Selva d’un 85%. Els hotels gironins ofereixen per la nit de Cap d’Any paquets especials que inclouen sopar, allotjament i esmorzar. La majoria de turistes d’aquests dies són famílies i parelles catalanes, tot i que també n’hi ha que provenen de França. La mitjana d’estades se situa en dos dies i el dia en què els hotels tindran més ocupació coincideix amb la nit del 31 de desembre.

Cada vegada té més èxit el turisme rural, especialment durant les festes nadalenques. Segons el president de l'Associació de turisme rural del Berguedà, Jordi Pellicer, aquest cap d’any tindran pràcticament un 100% d’ocupació, cosa que és «habitual des de fa anys». «Aquestes dates són reservades amb molt temps d’antelació i hi ha famílies que ho lloguen d’un any per l’altre», assegura. Els clients majoritaris són «famílies i amics amb canalla que volen passar el cap d’any junts en un lloc tranquil, amb unes bones instal·lacions, ja que les cases estan molt ben equipades, tenen l’encant de la llar de foc i d’estar en un espai rural a la natura». El president de l'Associació de turisme rural del Berguedà subratlla que aquest any han estat «de sort perquè el pont de cap d’any té un dia més que l’any passat» i això els «és beneficiós» perquè tenen «més dies d’ocupació, des del divendres i fins dimarts».

Pel que fa a l'oci nocturn, el secretari general de la Fecasarm, principal patronal del sector a Catalunya, Joaquim Boadas, ha explicat que no té dades exactes sobre la venda d'entrades, però sí que la venda anticipada, sobretot per internet, va un 20% millor que l'any passat. Segons ell, cada cop els locals estan més preparats i la gent està més acostumada a comprar 'on line' les reserves d'aquestes festes de Cap d'Any, i per això recomana a la ciutadania avançar la compra perquè molts locals ja tenen gairebé tot l'aforament complet. Als restaurants la situació és similar, diu Boadas. En declaracions a l'ACN, Boadas ha explicat que el fet que la revetlla caigui en dilluns i no en cap de setmana també els beneficia perquè és una nit més que poden omplir els locals, nit que poden allargar l'horari excepcionalment. De fet, diu que pel sector, la nit de Cap d'Any és tan important com la diada de Sant Jordi pels llibreters.

Respecte a la possible competència de les festes populars en pavellons o altres espais, s'ha mostrat satisfet pels controls de seguretat que fa la Conselleria d'Interior per comprovar que es compleixen tots els requisits com permisos, aforament màxim, la presència de controladors i vigilants, l'horari i l'assegurança. Segons la Fecasarm, aquest tipus de festes han baixat un 60% en els últims vuit anys a causa d'aquestes exigències legals, cosa que les fa menys atractives econòmicament, i per incidents greus com els ocorreguts a Les Borges Blanques o el Madrid Arena, que provoca que els ajuntaments siguin més reticents a llogar els espais.