Els Mossos potenciaran els radars mòbils i recuperaran els vehicles espiell per reduir la sinistralitat

En zona interurbana, ha incrementat un 30% el nombre de víctimes mortals en accidents amb un sol vehicle implicat, fet que pot indicar la presència d'excés de velocitat, distracció o consum d'alcohol o drogues. Les distraccions, amb una presència del 23%, continuen sent el principal factor concurrent en els accidents amb víctimes.

En les carreteres interurbanes, el nombre de víctimes mortals majors de 74 anys s'ha més que triplicat: 23 persones en aquesta franja d'edat van morir en accidents el 2018; 7, el 2017. Pel que fa als col·lectius més vulnerables, 17 vianants van morir atropellats; 30 motoristes van perdre la vida a l'asfalt -45 el 2017- i 2 ciclistes van morir -11 l'any anterior-.

Els accidents mortals a Tarragona pugen un 70%

La demarcació on més han pujat els accidents de trànsit amb víctimes mortals en zona interurbana és Tarragona, amb 39, un 70% més que el 2017, quan se'n van produir 23. 44 persones van perdre la vida a les carreteres d'aquestes comarques, un 52% més que l'any anterior.

El director del Servei Català de Trànsit (SCT), Juli Gendrau, ha assenyalat que més de la meitat dels accidents mortals, concretament 22, van tenir lloc en tres vies: 13 a la N-340; 6 a l'A-7 i 3 a l'AP-7. Els 13 accidents de la N-340 es van produir abans que s'hi restringís la circulació dels vehicles pesants, el setembre pasat. Els responsables de Trànsit confien que aquesta mesura permeti reduir la sinistralitat en aquesta carretera.

A la demarcació de Girona, els accidents mortals també van incrementar a les carreteres interurbanes el 2018, amb 30 sinistres, un 11% més que el 2017, amb 27. 35 persones hi van perdre la vida. A Barcelona, es van reduir un 3%, amb 61 accidents mortals, que van causar la mort de 72 persones, i a Lleida, un 9%, amb 29 sinistres i 34 víctimes.

En zona urbana, 47 persones van perdre la vida a la demarcació de Barcelona (44 el 2017); 13 a Girona (10 l'any anterior); 10 a Tarragona (16) i 1 a Lleida (2).

La comarca on més persones van perdre la vida en carreteres interurbanes va ser l'Alt Empordà, amb 13, seguida pel Vallès Oriental, amb 12. 10 persones van morir en accidents en zona interurbana al Baix Camp i 10 més a Osona. 9 persones van perdre la vida en accidents de trànsit en vies interurbanes al Baix Llobregat; al Segrià, a La Selva i al Vallès Occidental.

Resultats del pla de contenció

Els quatre primers mesos del 2018 van ser molt negres a les carreteres catalanes, una realitat que va obligar el Departament d'Interior i el Servei Català de Trànsit a posar en marxa a l'abril un pla de contenció amb diverses mesures, que ha tingut resultats. Entre gener i març, 50 persones van perdre la vida en accidents de trànsit, un 72% més que el primer trimestre del 2017, amb 29 víctimes mortals.

El pla es va centrar en 103 trams de carretera, que representen un 18% de la longitud total de carreteres de Catalunya i un 42% de la mobilitat, i en factors concurrents d'accidentalitat com són velocitat, alcohol i drogues i distraccions. Entre abril i desembre, es va reduir un 18% la mortalitat en els trams prioritzats, mentre que en el primer trimestre, havia pujat un 46%. A la resta de trams, ha pujat un 11% entre abril i desembre i havia incrementat un 94% en els primers tres mesos de l'any.

Helicòpter, vehicles espiells, radars mòbils i nous cinemòmetres

De cara al 2019, el Departament d'Interior «recondueix»aquest pla de contenció i manté el nivell 3 de trànsit. Això significa, entre altres mesures, que tots els agents de la Divisió de Trànsit dels Mossos d'Esquadra sortiran a patrullar per detectar conductes infractores i de risc.

També es recuperaran aquest any els anomenats vehicles espiells, que els Mossos d'Esquadra havien utilitzat anteriorment. Es tracta de vehicles no logotipats amb agents uniformats que capten les infraccions mentre circulen. Després d'un litigi entre companyies i de mesos sense que pogués volar, començaran de nou les tasques de vigilància i control de l'helicòpter del Servei Català de Trànsit, que té una vista panoràmica i precisa per caçar les infraccions. A més, es potenciaran els radars mòbils. «Els ciutadans infractors saben com eludir els radars i per això potenciarem el patrullatge en vehicles de paisà amb radars mòbils», ha destacat el cap de la Comissaria de Mobilitat, el comissari Joan Carles Molinero.

En les properes setmanes entraran en funcionament quatre radars de tram, ja anunciats: a la C-16 a Cercs, en els dos sentits de la marxa; a l'A-2 a Argençola-Jorba, en els dos sentits de la marxa; a l'A-2 a Sant Vicenç dels Horts-Pallejà, en sentit Lleida, i a la C-31 a Badalona, en els dos sentits de la marxa. Després de l'estiu, se'n posaran en marxa sis mes, tres de tram i tres de fixos, però encara no se n'han detallat les localitzacions.

Proposta de canvis normatius, com un test psicofísic per als reincidents

El SCT aposta per una nova Llei de mobilitat i seguretat viària, amb una visió dels problemes actuals i de futur de la mobilitat com ara la regulació de la conducció autònoma, els vehicles vulnerables, la regulació de l'ús de la bicicleta o els temes mediambientals, entre altres. El SCT ha fet arribar un seguit de propostes a la Direcció General de Trànsit (DGT) sobre la Llei de Seguretat Viària, el reglament de conductors, el reglament de vehicles i reglament de circulació.

Així, el SCT demana que, en els casos de reincidència, sigui necessària una avaluació psicofísica que permeti detectar les condicions que hagin pogut comportar la reiteració d'infraccions administratives que comportin la pèrdua de punts o la comissió de delictes de trànsit.

També proposa que les classes teòriques siguin obligatòries per obtenir el permís de conduir; incentivar el reciclatge de tots els conductors i una prova objectiva en els cursos de recuperació parcial de punts i en els cursos per a la recuperació del permís de conducció. Trànsit veu bé les limitacions genèriques de velocitat en vies convencionals i la pèrdua de 6 punts per l'ús del mòbil en lloc dels 3 previstos actualment.

A més, Interior vol impulsar com més aviat millor una ordenança tipus per a tots els municipis que reguli els vehicles de mobilitat personal. Buch ha puntualitzat que primer han d'esperar la regulació de la DGT. També s'impulsaran diverses campanyes de conscienciació dirigides als col·lectius més vulnerables i contra les conductes de més risc.

«Violència viària»

Els responsables de Trànsit utilitzen en el balanç de sinistralitat del 2018 el terme de «violència viària»per referir-se a les infraccions, amb 1.348.642 expedients sancionadors, la majoria, aproximadament un 77%, per excés de velocitat. El conseller d'Interior ha anat més enllà i ha parlat d'«homicides viaris»per referir-se als que «decideixen córrer més, distreure's o consumir alcohol i drogues». «Si jo decideixo agafar el telèfon mentre condueixo i poso en risc la vida dels altres, jo sóc un conductor homicida», ha reblat, per advertir: «El 2019, endurirem la persecució dels infractors, aquests homicides viaris».

Sobre l'objectiu europeu del 2020, de reduir la sinistralitat mortal un 50% respecte al 2010 -amb la visió de zero víctimes a les carreteres al 2050-, Buch ha reconegut que es troben «lluny»ara mateix d'assolir-lo, però no hi vol renunciar i ha assegurat que posaran totes les eines possibles per reduir la sinistralitat. Tant el nombre de víctimes mortals com els accidents mortals s'han reduït un 25% respecte al 2010.