«Qualsevol pot ser un bon jugador de Quidditch, és un esport per a tothom»

—Com es juga al Quidditch?

—És una mica complicat. Juguem en un camp on, a cada banda, hi ha tres cèrcols a diferents alçades, que serien les porteries. Al camp hi ha quatre o cinc pilotes, depenent del moment en què es trobi el partit. Hi ha la Quaffle, que és una pilota de voleibol una mica desinflada, amb la qual es fan els punts. Després hi ha tres pilotes Bludgers, que serveixen per eliminar jugadors de l’equip contrari. I, finalment, la Snitch, que és una pilota de tenis dins d’un mitjó, i que la porta un jugador neutral penjada a la cintura. Al camp hi juguen set esportistes per equip, en cadascun hi ha un Guardià que seria com el porter, tres Caçadors, que juguen amb la Quaffle i fan els punts, dos Colpejadors, que eliminen jugadors amb les altres pilotes, i un Buscador, que és qui ha d’agafar la Snitch.

—Aquest esport reprodueix el joc que s’explica a la saga de ‘Harry Potter’. Però allà els jugadors competeixen muntats en escombres. Aquesta és l’única diferència respecte al joc original?

—Sí, és bastant fidel a l’original, només que aquí juguem amb bastons de PVC entre les cames, representant les escombres, i correm així. És una mena de handicap afegit a l’esport, igual que passa amb el futbol, que només es pot tocar la pilota amb els peus, o al bàsquet, on cal botar la pilota. Córrer amb un pal entre les cames sembla difícil, però al primer entrenament ja se n’aprèn, al final acaba sent bastant senzill.

—Quines habilitats ha de tenir un bon jugador de Quidditch?

—En realitat qualsevol persona pot ser un bon jugador, perquè hi ha tantes opcions que sempre hi haurà una posició en la qual ho facis bé, tinguis les habilitats que tinguis. La gent ràpida pot fer de Buscador, els més forts poden ser Caçadors, i així per a tothom. En realitat no hi ha un jugador perfecte, sinó que per a cada posició van bé unes habilitats.

—Quant dura un partit?

—Depèn, perquè quan s’agafa la Snitch, s’acaba. El mínim són divuit minuts, perquè aquesta pilota no entra al camp fins al minut divuit de joc. Si l’agafen molt ràpid, s’acaba llavors. Si no, al jugador que fa d’Snitch se li van afegint handicaps, com que només pot fer servir una mà, només pot anar pel centre del camp, etc. No hi ha un límit de temps, tot i que arriba un moment que és molt fàcil agafar-la.

—Tarragona va ser la segona ciutat de Catalunya en tenir equip de Quidditch, després de Barcelona. Com va sorgir la iniciativa?

—L’equip de Barcelona va venir a fer una demostració a la convenció ExpOtaku i, a gent de Reus i Tarragona ens va agradar, així que ens van ajudar a posar en marxa un equip.

—Quants jugadors conformen l’equip de Tarragona, els Nightmare Grims?

—Inscrits som més de vint-i-cinc, a prop de trenta. Però, als partits es convoquen vint-i-un jugadors com a màxim i, com que tots som estudiants o treballem, venen els que poden.

—Tots sou fans de la saga de ‘Harry Potter’?

—No, no ens uneix únicament això. Hi ha molts jugadors que es van iniciar en aquest esport i ni sabien que tenia res a veure amb la saga. El perfil de les persones que juguen a Quidditch és molt variat. A més, és un esport mitxte, així que hi ha nois i noies. Només hi ha un mínim d’edat, que són els setze anys, però a partir d’aquí, hi pot jugar tothom.

—Per què han escollit aquest nom?

—El Grim és una criatura màgica de les novel·les, una mena de gos molt gran que és un presagi de mort. Vol ser un missatge als rivals, dir-los que jugar contra nosaltres és una mala notícia.

—L’equip dels Nightmare Grims està tancat o encara accepten jugadors?

—Sí, i tant que està obert. Si algú vol venir, que vingui. Agafem a tothom, l’única condició és que ha de tenir més de setze anys. Entrenem cada diumenge al matí al Parc del Francolí de Tarragona, al costat del Parc Central.