Arxiven les investigacions contra els alcaldes de Reus, Amposta, Torredembarra, Deltebre i Cunit per l'1-O

La Fiscalia ha acordat arxivar les investigacions contra l’alcalde de Reus, Carles Pellicer; el de Torredembarra, Eduard Rovira; el de Deltebre, Lluís Soler; el batlle d’Amposta, Adam Tomàs; i l’alcaldessa de Cunit, Montserrat Carreras, per la seva presumpta participació en l’organització del referèndum de l’1-O. En els decrets d’arxivament, amb data d’aquest 21 de desembre i a part dels quals ha tingut accés el Diari Més, la Fiscalia detalla que «no consta» que els investigats realitzessin «cap actuació, positiva o d’omissió, que tingués incidència en l’obertura de centres de titularitat municipal l’1 d’octubre del 2017, inacció que impedeix l’aplicació dels possibles delictes que podrien haver-se comès si s’hagués produït aquesta participació».

Els mateixos documents desglossen els punts de votació habilitats per a cadascuna d’aquestes localitats. I detallen que no s’ha trobat, segons certificació emesa pels secretaris dels ajuntaments, autorització dels alcaldes per a l’ús de dependències de l’Ajuntament o instal·lacions educatives com a col·legis. En alguns casos precisen, fins i tot, que «no es van fer servir locals municipals» al referèndum. La majoria «eren de la Generalitat». Tot i que sí que es van emprar alguns immobles inscrits al cadastre com a propietat de l’Ajuntament, aquests «van ser oberts com a conseqüència d’ocupació ciutadana».

Els cinc alcaldes inicialment investigats estaven acusats de delictes de desobediència, prevaricació i malversació de fons. Van comparèixer davant Fiscalia entre els dies 21 i 27 de setembre del passat 2018. Tots ells es van acollir al seu dret de no declarar. A diferència de la resta, la Fiscalia sí que ha enviat als jutjats la causa oberta contra un sisè alcalde, el de Sant Carles de la Ràpita, Josep Caparrós. Segons han apuntat a l’ACN fonts judicials, el motiu és que un jutjat d’Amposta ja té obertes diligències sobre els mateixos fets, arran de l’actuació de la Guàrdia Civil l’1-O al pavelló firal municipal.

Pellicer apunta raons polítiques

Carles Pellicer, alcalde de Reus, recordava ahir que «sempre he actuat d’acord amb la llei» i valorava que «la Fiscalia va iniciar la investigació motivada per raons polítiques. Com era previsible, la investigació ha quedat en res. I s’ha acabat arxivant». Pendent de rebre encara el decret, i «de confirmar-se de les informacions publicades», deia el batlle, «valoro molt positivament l’arxivament de la Fiscalia, però lamento que hagi tardat un any en rectificar». «Tot i la persecució dels jutjats i la Fiscalia, l’Ajuntament de Reus i jo com alcalde sempre hem complit i complirem la llei», afegia Pellicer, que apuntava que «sempre hem estat al costat del dret a decidir. Sempre donarem suport a que la gent pugui expressar-se votant. Votar no és un delicte. Votar és exercir la democràcia. Per contra, perseguir els càrrecs electes atempta contra els drets civils».

El batlle reusenc sí que continua encara investigat per una altra causa, relacionada també amb l’1-O i que sorgeix del manifest llegit el 3-O a la plaça del Mercadal i que demanava la sortida dels agents de la Policia Nacional allotjats a l’Hotel Gaudí. Sobre aquesta qüestió, Pellicer es limitava ahir a explicar que «caldrà esperar i veurem què passa». Fa pocs dies, la titular del jutjat d’instrucció número 2 de Reus va acordar mantenir també com a investigats en la causa pel 3-O els portaveus Montserrat Vilella (PDeCAT), Noemí Llauradó (ERC), Jordi Cervera (Ara Reus) i la regidora Mariona Quadrada (CUP).

Els locals eren de la Generalitat

Al seu torn, l’alcalde de Deltebre, Lluís Soler, manifestava ahir a través de les xarxes socials el seu punt de vista sobre l’arxivament i deia sentir-se «content» pel final a «un fet que mai hauria d’haver ocorregut» alhora que apuntava que, «com sempre, des de Deltebre seguirem defensant la llibertat i la democràcia com a camí per assolir l’anhel que compartim amb la majoria de la societat catalana». En el decret sobre Soler, la Fiscalia deixa constància que «de la investigació practicada s’acredita que l’1 d’octubre del 2017, a la localitat de Deltebre van obrir-se com a punts de votació els col·legis de primària Riumar, Sant Miquel i l’Institut de Secundària de Deltebre» i detalla que «tots els centres són de titularitat de la Generalitat» i que les «persones responsables de la direcció i la gestió» dels centres «són persones designades per la Generalitat». Les funcions de l’Ajuntament en alguns d’ells «es limiten a neteja, consergeria i manteniment». El secretari de l’Ajuntament, a més, acredita que al municipi «no es van fer servir locals de dependència municipal com a centres de votació». Per això, «l’alcalde no hi va tenir cap participació».

Obren diligències per un regidor

L’alcalde de la Torre, Eduard Rovira, explicava igualment ahir a aquest rotatiu que l’arxivament «dóna tranquil·litat però trobo que, si la causa es va obrir per les declaracions, els decrets o els manifests que vam firmar alguns alcaldes com una cosa política, no lliga que ara els motius del tancament diguin que no hi va haver cap acció o omissió. No lliga una cosa amb l’altra, però encara bo». «Feia temps que estava aturada però ja pensàvem que anava camí de l’arxivament», afegia el batlle. A Torredembarra, pel referèndum van activar-se com a col·legis les escoles públiques Antoni Roig, L’Antina i Molí del Vent. Totes elles van mantenir-se obertes com a conseqüència de l’ocupació ciutadana. A cada centre ocupat, va identificar-se com a responsable de l’ocupació un dels regidors de l’Ajuntament de Torredembarra. Per aquests últims fets se segueixen en l’actualitat diligències prèvies al jutjat d’instrucció número 3 de Torredembarra. No consta cap autorització realitzada per l’alcalde perquè les escoles romanguessin obertes com a centre de votació i, per tant, es conclou que Rovira no hi va tenir cap participació.

El de la Ràpita, enviat als jutjats

També a través dels seus perfils a les xarxes socials, l’alcalde d’Amposta, Adam Tomàs, expressava el seu «agraïment» per «l’escalf i el suport a tots i totes les que heu estat al meu costat en aquest procés perquè, en definitiva, estem al costat de la democràcia». «Ara toca continuar lluitant per acabar amb la repressió a la resta de companys», concloïa, i recordava que l’1-O «va ser una jornada democràtica que no pot comportar la judicialització vergonyosa que ha tingut». La causa oberta contra l’alcalde de la Rapita, Josep Caparrós, sí que l’ha enviat la Fiscalia als jutjats, segons publicava l’ACN.