Una llogatera es troba de sobte amb el seu pis en venda sense avís previ

L’octubre de 2008 una veïna que vol romandre en l’anonimat, M. R., va llogar un pis a Vila-seca, concretament al número 14 del carrer Verge de la Pineda. Onze anys després, una agent immobiliària tenia les claus del pis per ensenyar-lo a nous compradors. En mig de tot plegat, un calvari que encara no s’ha acabat.

El contracte inicial el va fer a una empresa local, de nom GENTUR, que va cedir els seus actius immobiliaris el 2012 a PORALGRA i, més tard, a Building Center –de Caixabank. Tot plegat, sense haver signat cap altre contracte que l’original, que permetia la pròrroga anual. En cada ocasió ha hagut de negociar mantenir la quota, entre 400 i 500 euros, i el que inicialment era una problemàtica comuna de tot l’edifici s’ha anat fracturant. Els propietaris inicials van poder vendre a temps alguns dels pisos, mentre que d’altres han anat passant de mà en mà amb totes les notificacions corresponents als llogaters i d’altres simplement han marxat. Els pisos que són encara del banc van passar primer a la societat Building Center, propietat de Caixabank, mentre que més tard van ser venuts al fons voltor Lone Star i a la seva filial Coral Homes. Alguns dels habitatges d’aquest edifici es troben ocupats irregularment, d’altres buits i amb porta blindada, i uns tercers amb veïns preocupats perquè tot i pagar es troben en una situació d’inseguretat.

Durant tot aquest temps, M. R. ha rebut amenaces de tot tipus. Al gener de 2012 va aparèixer un home a casa seva, propietari de PORALGRA, amb un nou contracte amb noves condicions i que tenia una signatura «falsificada».

Ella es va negar a acceptar-lo. Més tard s’assabenta que Hisenda havia embargat el negoci a través d’una carta que li arriba a casa demanant que a partir de llavors els pagaments els fes en un altre compte corrent. Això no va evitar, diu, un «assetjament» constant a una dotzena de veïns dels quals ara tan sols en queden dos.

El seu habitatge se’l va acabar quedant Building Center, una societat empresarial que mai no li va arribar a respondre i, finalment, els va dur a judici davant la incertesa i l’incompliment del contracte, que els obligava a fer reformes. Una sentència del juliol de 2017 va obligar a l’empresa a fer les obres i a acceptar el contracte en vigor.

La darrera amenaça documentada es va produir a l’octubre de 2018, quan en arribar al seu domicili es va trobar una carta signada per Servihabitat –també de Caixabank– dient que l’estaven buscant. En una trucada per telèfon, li van traslladar que feia tres anys que intentaven actualitzar el seu contracte de lloguer, però que no l’havien trobada, malgrat que la gestora dels habitatges, Building Center, no responia ni correus ni trucades.

«Jo no he deixat de pagar el pis ni un sol mes», assegura. Mentrestant, a principis d’aquest any detecta que Coral Homes, a qui Caixabank va vendre el 80% dels seus actius el mes de desembre passat, està comprant alguns dels pisos. Es rumoreja, diu, per fer-hi pisos turístics. Al mateix temps, Servihabitat dona claus del seu pis a unes finques perquè ensenyi els habitatges a nous compradors. «Ningú no t’avisa de res», diu, «de cop i volta passes de llogar un pis a una immobiliària del poble, aquesta ven el teu pis i per parlar amb la propietat ho has de fer amb una empresa que té seu a Madrid», es queixa.

Per tot plegat creu que està sent víctima d’assetjament immobiliari. «Estic buscant pis, però ara mateix no hi ha res per sota dels 600 euros i jo no ho puc pagar», diu.

Els fons voltor s’han fet els amos del mercat immobiliari arran de l’esclat de la bombolla l’any 2008. Donat que no tenen seus amb qui contactar, els llogaters diuen sentir-se indefensos donat que no es preocupen per l’estat dels immobles ni per l’aparició d’ocupes o d’altres incidències.