L'alt índex de morositat del càmping La Unión és la causa del tancament

L’alt índex de morositat i la necessitat d’inversions a l’establiment turístic són les raons que, segons un dels propietaris del càmping La Unión, els obliga a abaixar la persiana definitivament el pròxim 28 de febrer. Francisco González, gerent del càmping i copropietari, assegura que s’ha ofert una sortida a les vint famílies que han fet de la caravana, tenda de campanya, mobile home o mòdul, el seu lloc de residència durant tot l’any, fins i tot quan el càmping està tancat fora de temporada.

Altres fonts apunten que la propietat estaria valorant canviar el tipus de negoci en aquests terrenys del carrer Pompeu Fabra, els usos dels quals permeten qualsevol ús turístic, com ara hotels, apartaments turístics, entre d’altres.

«Entre els 71 fixos que té el càmping, arrosseguem una morositat endimoniada. D’aquests, hi ha 26 que no paguen i, alguns, des de fa més de dos anys. De fet, tenim catorze demandes presentades al jutjat i notificades. Aquesta morositat i la necessitat d’invertir per posar el càmping al dia fan que ja no aguantem més i no tornarem a obrir aquesta temporada», ha dit Francisco González a Diari Més.

Els fixos són aquells campistes que paguen un lloguer per deixar la seva caravana, mobile home o mòdul durant tot l’any a les instal·lacions del càmping. La vintena de famílies que, tal com recollia Diari Més ahir es quedaran sense lloc de residència amb el tancament del càmping, pertany al grup de fixos. A aquestes persones, els propietaris han ofert una sortida.«A tots els hem plantejat la solució que millor els vagi. Hi ha campistes que no volen continuar més i els hem ofert comprar-los l’habitatge (mobile home, bungalow o caravana). Ens hem posat en contacte amb una empresa que els fa una valoració de preu per comprar-los-hi», afirma González. Als que volen esperar per vendre’l, se’ls pagarà el trasllat de la caravana o mòdul fins a l’aparcament d’aquesta empresa on podran mantenir la caravana o mòdul durant dotze mesos sense cost. «L’empresa posarà en contacte els venedors i els possibles compradors, si volen», assegura González. Segons aquest, als que desitgen continuar com a campistes, l’empresa es compromet a pagar la grua per desmuntar i el transport fins a un altre càmping. «Els hem facilitat una relació d’establiments que accepten fixos», puntualitza. Els campistes d’aquest grup que vulguin quedar-se a viure a Salou però no a un càmping, la propietat els paga el primer mes de lloguer, la primera fiança i les despeses del trasllat.

D’altra banda, Francisco González –que és gerent del càmping La Unión i copropietari des de fa sis anys– reconeix que viure en un càmping durant tots els mesos de l’any no és legal. «Els càmpings han de tancar almenys un mes per fer el manteniment i, durant aquest temps, no hi pot viure ningú», diu. Al càmping La Unión, però, no ha estat així. La vintena de famílies disposa de claus per entrar i sortir de les instal·lacions fins i tot quan el càmping està tancat. La majoria, de fet, estan empadronats a Salou.

«Quan l’economia repunta, el turisme més barat cau i l’acampada lliure baixa molt. La gent ja no ve amb una tenda de campanya», concloïa el gerent. El càmping La Unión és de segona categoria i té llicència al municipi de Salou des de l’any 1983, segons González.