«Volem que la gent vegi que la cistelleria no és només fer cistells»

El nou Cicle de Tallers de Sarga que organitza el Museu i Forn del Vidre de Vimbodí i Poblet començarà aquest dissabte, 16 de febrer, i s’allargarà fins al desembre. Al capdavant hi ha l’Anna Sínia, que mostrarà com aprendre a crear peces úniques amb aquest material natural. Els tallers es fan un dissabte de cada mes i amb el preu s’hi inclou una entrada al Museu.

—Des de quan practica aquest ofici i on el va aprendre?

—Fa uns quinze anys, vivia en un mas als afores de Vimbodí, on tenia una vimetera molt gran. L’últim cisteller que quedava al poble, l’Isidro Grau, em va demanar si li podia portar aquell material. Fins llavors jo no havia tingut mai la curiositat d’aprendre’n, però quan el vaig conèixer, li vaig proposar que, a canvi m’ensenyés l’ofici. Ell va acceptar, i vaig començar a passar les tardes a casa seva. Llavors ell tenia 89 anys, i em va ensenyar tota una base de la cistelleria i em va fer estimar l’ofici. Aquell home era un amor i em va transmetre la seva passió.

—En l’actualitat s’hi dedica de manera professional?

—Sí, imparteixo tallers, faig encàrrecs i també faig l’ofici de cadirera. Partint de la base de la cistelleria tradicional, hi he donat una mica la volta perquè sigui una mica més comercial, pensant en les necessitats d’avui dia. Ara, la gent ja no compra cistells, només a l’època dels bolets, i si és època de bolets però aquell any no n’hi ha, ja ni en compra. Per això jo també faig bosses, motxilles, etc.

—Quines tècniques segueix?

—La cistelleria tradicional catalana té diverses tècniques, de cul rodó, de cul d’estrella, de cul de queixal… I cadascuna té el que podríem dir el seu terreny. Per exemple, a la Conca de Barberà es feia molt el cul rodó, al Pirineu es feia més el cistell que no té cul, cap a Girona el cul de queixal… Depèn una mica de la zona. A més, avui dia, com que hi ha tant de moviment, ens trobem amb cistellers del nord d’Europa que també treballen la sarga que ens han portat noves tècniques.

—La cistelleria és un ofici tradicional, però pel que diu, també es va actualitzant.

—Jo he tingut la sort de poder aprendre tècniques amb gent del nord d’Europa, i també italians, perquè al Museu de la Pauma de Mas de Barberans fan cicles de cistelleria, i a l’estiu hi va molta gent potent d’altres països a ensenyar tècniques que aquí no són tan habituals.

—A casa nostra segueix sent un ofici viu?

—Aquí al Camp de Tarragona no conec més persones joves que s’hi dediquin, hi deu haver gent gran que en sàpiga, però la majoria de cistellers s’estan morint. Crec que l’ofici està més viu cap a les comarques de Barcelona i Girona, en el sentit que hi ha més persones que s’hi dediquen.

—El material que fa servir és de la zona de Vimbodí i Poblet?

—Jo tinc una petita plantació, i també agafo una mica de sarga del riu Brugent. També treballo amb vímets que compro a un noi cisteller que té una producció més gran que la meva, i que a més té diferents varietats, que donen diferents colors. Ell ho treballa de manera ecològica, fet que també m’interessa.

—En què consistiran els tallers que impartirà a Vimbodí?

—Cada mes hi haurà un taller diferent, i ensenyarem tècniques diferents a la tradicional catalana, perquè la gent vegi que la cistelleria no és només fer cistells, que no és només canya i sarga. El primer dia farem un cistell mitjançant la tècnica del ‘niu’, després revestirem una ampolla de vidre, crearem un cistell ‘viking’, una bossa de mà de vímet, una panera en espiral, un seient d’una cadira de bova, un porta espelmes de sarga, un cistell rodó, una bosseta de bova, una bola de vímet i una corona de Nadal.