Atemptats Cambrils i Barcelona
El tribunal del 17A haurà de decidir si també jutja als 3 processats pels assassinats
Se'ls imputen delictes d'integració en organització terrorista, dipòsit d'explosius i temptativa d'estralls per dos d'ells i com a col·laborador a un altre
A presó un dels tres detinguts a França pels atemptats a Barcelona i Cambrils
L'Audiència Nacional ha rebutjat entrar en el fons dels recursos plantejats perquè els tres presumptes terroristes detinguts després dels atemptats del 17 i 18 d'agost del 2017 a Catalunya siguin processats com a coautors dels 16 assassinats perquè això ho ha de decidir al seu moment el tribunal que els jutgi.
La secció segona del Penal de l'Audiència Nacional ha adoptat aquesta decisió en dos actes en considerar que, una vegada el jutge instructor ha rebutjat els recursos de reforma contra el processament que va dictar per aquests fets, aquesta decisió «no és susceptible de recurs d'apel·lació» davant la Sala.
D'aquesta manera, expliquen els magistrats, només és possible sol·licitar una ampliació del processament quan la causa arribi al tribunal al que correspongui jutjar els fets.
En relació amb aquesta causa, el jutge Fernando Andreu va processar Driss Oukabir i Mohammad Houli Chemlal per delictes d'integració en organització terrorista, dipòsit d'explosius, i temptativa d'estralls com membres de la cèl·lula gihadista de Ripoll (Ripollès) que va perpetrar els atemptats, mentre que al tercer, Said Ben Iazza, ho va fer com a col·laborador.
Les acusacions, entre elles l'AVT, l'Associació 11M Afectats del Terrorisme o el sindicat dels Mossos d'Esquadra Uspac, consideren que els tres també haurien d'haver estat processats per delictes d'assassinat consumat i en grau de temptativa en relació amb les 16 víctimes mortals i els 140 ferits en els atemptats.
En la vista d'aquests recursos, la Fiscalia va defensar la postura del jutge instructor i es va oposar al fet que se'ls acusés com a coautors dels assassinats a l'entendre que no hi ha indicis que els involucrin en una participació directa en els atemptats.
Ara, la Sala recorda que «davant un pronunciament exprés que denega el processament» com és l'acte en el qual el jutge Fernando Andreu va desestimar els recursos de reforma, l'article 384 de la Llei d'Enjudiciament Criminal estableix que no es podrà «utilitzar cap altre recurs, però podrà reproduir-se davant l'Audiència corresponent la petició de processament formulada per la part».
D'aquesta manera, expliquen els magistrats, la llei arbitra un altre sistema per donar resposta a la petició de les acusacions, en el que remet a la fase intermèdia del procediment i davant el tribunal competent per a l'enjudiciament.
La qual cosa significa, que una vegada es trobi el sumari en el tribunal que ha de jutjar la causa, és en aquell moment en què es podrà sol·licitar una ampliació del processament.
El jutge atribueix a Oukabir, al nom del qual es va llogar la furgoneta de l'atemptat de Les Rambles de Barcelona, i a Houli Chemlal, ferit en l'explosió del xalet d'Alcanar (Montsià), delictes d'integració en organització terrorista (entre 6 i 14 anys de presó), fabricació i dipòsit d'explosius (de 8 a 15 anys) i temptativa d'estralls (de 10 a 15 anys), en aquest últim cas pels plans d'atemptar contra monuments com la Sagrada Família.
A Ben Iazza, qui va facilitar la seva documentació als autors de la massacre per comprar els components necessaris per fabricar l'explosiu conegut com a «la mare de Satan», només l'imputa un delicte de col·laboració amb organització terrorista, penat amb entre 5 i 10 anys de presó.