La meitat de les 104 víctimes del 17-A encara esperen resposta del Govern central

Un total de 104 persones han demanat el seu reconeixement com a víctimes del terrorisme pels atemptats del 17 i 18 d'agost del 2017 a Barcelona i Cambrils, de les que un 48% encara no han rebut resposta oficial per part del Govern espanyol.

De les 57 sol·licituds contestades, 14 s'han reconegut de forma total, 4 parcialment, 12 han estat denegades i 25 estan en espera d'algun tràmit administratiu o requeriment d'informació. Dels dos casos restants «no consta informació», segons ha informat l'Ajuntament de Barcelona.

La tinenta d'alcalde Laia Ortiz ha fet aquest dijous balanç del conveni que el consistori i la Unitat d'Atenció i Valoració a Afectats per Terrorisme (UAVAT), que coordina la psicòloga Sara Bosch, van signar el maig del 2018 per atendre les víctimes del 17-A i que ha permès donar atenció a un total de 175 persones.

Segons Ortiz, aquesta actuació es va dur a terme «per no repetir els errors comesos altres vegades en l'atenció a les víctimes del terrorisme» i ha lamentat que, malgrat la sol·licitud del consistori, el ministeri d'Interior no ha allargat el període per sol·licitar el reconeixement de víctima del terrorisme, «deixant fora d'aquest dret a moltes persones».

Els presents han criticat els protocols de l'Administració estatal, tant per la durada del període per sol·licitar el reconeixement de víctima del terrorisme, com per la lentitud dels tràmits i per la denegació d'algunes sol·licituds amb «arguments surrealistes».

Bosch ha reivindicat el paper de la UAVAT i ha explicat que actualment encara hi ha persones que estan contactant amb ells, per la qual cosa s'ha mostrat convençuda que, més enllà de les 175 persones ateses, segur que hi ha més víctimes.

Ortiz i Bosch han denunciat el «menyspreu de l'impacte psicològic dels atemptats», un impacte que, segons ha explicat la responsable de la UAVAT, pot tardar a manifestar-se, tal com mostra l'informe, que indica que el 60% de les persones afectades no van ser ateses en cap dispositiu d'atenció immediata.

Segons l'informe, el 84,6% de les persones ateses no coneixia els seus drets com a víctimes del terrorisme i el 77% no havia realitzat cap tràmit a la Subdirecció de Víctimes del Terrorisme del ministeri de l'Interior fins que es va posar en contacte amb la UAVAT.

De les 175 persones ateses, 162 són adults i 13 menors; el 73,1% tenen nacionalitat espanyola, tot i que fins al 96,6% viuen al país.

Entre elles, 144 provenen de l'atemptat de la Rambla, 12 de Cambrils i 7 d'Alcanar, també hi ha algun cas relacionat amb els fets de l'avinguda Diagonal o bé tenen una procedència múltiple, al formar part dels cossos de seguretat.

Bosch ha dit que «si les persones no tenen informació no poden exercir els seus drets» i ha destacat les connotacions distintives del terrorisme: «En un escenari amb morts i ferits greus, hi ha moltes persones que se'n van amb el seu dolor psíquic a casa, i no se senten amb dret de queixar-se, això és habitual», ha considerat la psicòloga.

«Qui legisla i planteja les ajudes ha de saber-ho, si no ho sap és un error, però si ho sap i no ho té present, poseu el qualificatiu que vulgueu» ha denunciat Bosch.

«No és necessari haver estat en risc de mort o d'impacte físic perquè t'afecti mentalment», ha recalcat Bosch, que ha lamentat que algunes de les denegacions al·legaven no estar present en cap llista de ferits, no acreditar nexe causal directe o fins i tot no trobar-se en la trajectòria de la furgoneta que va atropellar els vianants de La Rambla.

«Si tràmits molt més senzills ja ens resulten complicats, imagineu fer-ho en aquest estat psicològic», ha recordat Bosch.