El judici de l'1-O obliga a ajornar fins al setembre la primera vista oral del cas Torredembarra

El primer judici del cas Torredembarra, que havia de començar aquest dilluns a l’Audiència de Tarragona, s’ha ajornat fins al setembre per la celebració del judici de l’1-O al Tribunal Suprem. Segons han confirmat a l’ACN fonts judicials, la decisió s’ha pres per la incompatibilitat d’alguns advocats que aquests dies són a Madrid, com Xavier Melero i Judit Gené. De fet, el judici per la coneguda com a peça dels lloguers havia d’arrencar l’octubre passat, però aleshores també es va ajornar. Ara la previsió és que la vista comenci el 30 de setembre i pugui allargar-se fins el 18 d’octubre. Entre els processats hi ha l’exalcalde Daniel Masagué -que s’enfronta a quatre anys i mig de presó-, regidors i tècnics.

En concret, la Fiscalia Anticorrupció sol·licita quatre anys i mig de presó i nou d’inhabilitació per a l’exercici de càrrec públic per a l’exalcalde de CiU acusat dels delictes de malversació i prevaricació per la presumpta adjudicació a dit del lloguer de dos locals. A més de Masagué, entre els encausats hi ha cinc regidors i exregidors, tres extècnics municipals, un advocat i dos empresaris, la majoria dels quals s’enfronten a penes d’entre dos i quatre anys de presó.

La investigació s’emmarca en la peça separada número 1 del conegut com ‘cas Torredembarra’ de presumpta corrupció al municipi. La causa, que s’instrueix als jutjats del Vendrell, consta de fins a nou peces separades.

Els fets que es portaran a judici es remunten als anys 2011 i 2012. Entre els encausats hi ha l’aleshores alcalde, Daniel Masagué; els regidors José Oviedo (PP), Juan Pérez (ADT), Santi Ardèvol (CiU), Francisca Felguera (UDC) i Pere Font (CiU); la cap de contractació municipal, Montserrat Córcoles; el coordinador d'Urbanisme, Jaume Vila, i l'enginyer municipal, Vicenç Ruiz.

A més, també estan encausats en la peça separada número 1 l’advocat Xavier Xifrà, i els empresaris locals Vicente Sánchez i Rafael Jiménez. El novembre del 2014 jutge va desvincular d’aquesta peça la regidora Èlia Rodríguez (UDC) i els empresaris Jordi Sumarroca -vinculat a l’empresa Teyco- i Blas Niubó. A més, l’exregidor Ignasi Duran (GIT) i la interventora municipal, Esther Agulló, que també estaven inclosos en la causa, van morir l’any passat.

En el seu escrit d’acusació, la Fiscalia Anticorrupció considera que els implicats van impulsar dos contractes d’arrendament de dos locals al municipi, malgrat que eren sabedors que «eren contraris a la llei» i que suposaven una «pèrdua de diners de l’Ajuntament».

Un dels locals està ubicat al carrer Riera de Gaià i actualment ocupa la comissaria de la policia local, tot i que inicialment estava pensat perquè fos un magatzem «ja sigui d’arxiu definitiu de documentació com de maquinària o de vehicles dels diferents serveis municipals». L’altre està ubicat als carrers Priorat i Garraf, a la zona de Clarà, i estava pensat per «assajos de grups municipals, dels Nois de la Torre -la colla castellera- i d’altres associacions culturals». Tot i això, el local s’ha mantingut tancat i sense ús.

El ministeri públic subratlla que, en ambdós casos, «els acusats van actuar sent conscients que els locals no eren únics ni singulars, que no hi havia urgència per llogar-los i que existien obstacles insalvables per a la legalitat dels expedients».

A més, la fiscalia indica que la cap de contractació va justificar la contractació directa -sense concurs o licitació- per evitar els informes desfavorables del secretari i l’interventor. També critica que els dos lloguers fossin tractats en plenari a través de la fórmula de «qüestions sobrevingudes» per quedar fora de l’ordre del dia.

Anticorrupció constata que, en tots dos casos, la taxació dels locals per a la fixació del preu la van fer serveis externs i que, a més, es va integrar en els contractes d’arrendament una opció de compra que a l’inici de l’expedient no es contemplava.

En el seu escrit, la fiscalia recorda que el setembre de 2012 l’Oficina Antifrau ja va dirigir un informe a l’alcalde Masagué en què l’advertia de les irregularitats dels lloguers i instava el consistori a exercir les funcions de control i fiscalització interna.

El secretari municipal, Rafael Orihuel, va emetre un informe en què exposava les irregularitats comeses. L’Ajuntament, a través de l’advocat Xavier Xifrà, va emetre un altre informe en què justificava l’actuació del consistori. Anticorrupció subratlla que el lletrat va cobrar 12.000 euros per l’informe, «diners que no estaven justificats i que va assumir el senyor Masagué».

Delictes de prevaricació i de malversació de fons públics

L’exalcalde Daniel Masagué s’enfronta a quatre anys i mig de presó per un delicte continuat de malversació de fons públics i a nou d’inhabilitació especial per a l’exercici de càrrec públic. La regidora Francisca Felguera, a tres anys de presó i vuit d’inhabilitació; els regidors José Oviedo, Pere Font i Santiago Ardèvol, i la cap de contractació, Montserrat Córcoles, a quatre anys de presó cadascun per malversació continuada i a nou anys d’inhabilitació per a l’exercici de càrrec públic per un delicte continuat de prevaricació.

L’exregidor Juan Pérez, l’enginyer Vicenç Ruiz i els empresaris Rafael Jiménez i Vicente Sánchez s’enfronten a dos anys de presó per un delicte continuat de malversació i a quatre d’anys d’inhabilitació per un delicte continuat de prevaricació. L’advocat Xavier Xifrà, a tres anys i mig de presó per malversació i, el coordinador d’Urbanisme, Jaume Vila, a cinc anys d’inhabilitació per prevaricació.

En concepte de responsabilitat civil, el ministeri públic interessa la nul·litat dels dos contractes d’arrendament i que els encausats retornin al consistori les quantitats abonades pels locals -222.759 euros pel local del carrer Priorat i 107.708 euros pel local del carrer Riera de Gaià-.