Protesta sindical a la incineradora de Sarpi al polígon de Constantí

Els treballadors de la incineradora de Sarpi, al polígon industrial de Constantí, propietat del grup francès Veolia des de l’any 2015, s'han concentrat avui a les portes de la planta durant dues hores per reivindicar millores laborals en el marc d’un pacte entre patronal i plantilla, que suma 78 treballadors. Des de fa temps, segons assegura el portaveu de la secció sindical de CCOO Miguel Rione, intenten negociar amb el propietari de la companyia de Constantí, però aquest s’hauria negat a cedir a les exigències dels treballadors. Per tot plegat, es reuniran el pròxim 4 de març amb el director de Recursos Humans de Veolia, que es farà càrrec de les negociacions.

Aquesta planta, ubicada a l’avinguda Europa, va patir un incendi l’any 2014 de residus líquids inflamables, segons els treballadors per manca de mesures de seguretat i de prevenció. Precisament, a banda d’un increment salarial, reclamen millores en la formació i les mesures de prevenció. L’any 2018, diu Rione, van plegar nou treballadors de producció i els nous que van entrar per substituir-los «no se’ls ha format, la formació ha anat a càrrec dels companys i és insuficient». Les partides econòmiques destinades a aquests objectius, asseguren, «deixen molt a desitjar».

Aquest nou pacte d’empresa –inexistent des de fa 23 anys–, doncs, permetria implementar millores laborals però també mediambientals, en tractar-se d’una incineradora que treballa amb residus especials químics. Aquell any 2014 hi va haver dos ferits, un d’ells amb cremades de segon grau, i es va haver d’activar el Plaseqcat.

Amenacen amb una vaga

La protesta d'avui a les portes de Sapir Constantí S.L.U. s'ha desenvolupat sense incidents i amb treballadors fora de l’horari laboral. Serà l’única, de moment, que faran abans de la reunió amb la direcció francesa. Si Veolia no accepta les propostes sindicals, CCOO afirma que arribaran «fins al final», fins i tot la convocatòria d’una vaga. «Hem presentat moltes denúncies i ens hem assegut moltes vegades a negociar, i quan sembla que hi ha un apropament de postures llavors es tiren enrere», assegura Miguel Rione. «No tenen una bona planificació», afegeix. Els treballadors destaquen que des de fa anys pateixen una «precarització» en les seves condicions de treball i això pot afectar les mesures de salut i medi ambient. La resposta de l’empresa, diuen, ha estat «nul·la» a aquestes peticions. Durant els dos últims anys s’ha tractat d’arribar a acords concrets amb la direcció en temes com la seguretat, la formació del personal i la política salarial de l’empresa, sense cap resultat. L’objectiu és esmenar, almenys en part, les deficiències i desequilibris que afligeixen a la plantilla des de la mateixa posada en marxa de la instal·lació.