Més de la meitat d'identificacions al Tarragonès són a estrangers

Del total d’identificacions policials fetes pels Mossos d’Esquadra a les poblacions de Salou, Vila-seca i Tarragona, un 56,32% van ser a persones de nacionalitat estrangera, malgrat que aquestes representen un 15,40% dels habitants. A la pràctica, doncs, per cada identificació que fa aquest cos policial a una persona amb nacionalitat espanyola set són a persones de nacionalitat estrangera. Aquesta desproporció és el motiu de la campanya de diferents entitats, entre elles SOS Racisme, anomenada Pareu de parar-me i que denuncia els criteris «ètnics» dels agents a l’hora de decidir identificar algú a la via pública.

De fet, el Tarragonès és una de les comarques de Catalunya en què això es produeix més, donat que també es una de les que acull més població immigrant. Les cinc nacionalitats que més consten a les fitxes policials són el Marroc, Romania, Colòmbia, França i el Senegal i, d’entre aquestes, destaca la francesa, amb un 78,26% de persones residents identificades del total de francesos que viuen a la comarca. La segona és la romanesa, amb un 41,39% –un fet que indica que per cada espanyol que s’identifica aturen 13 romanesos–, però en quantitat qui és objecte de més identificacions és la comunitat marroquina, amb 1.546 del total de 6.970 residents (22,18%). Aquesta desigualtat entre les diferents nacionalitats estrangeres es podria explicar, segons l’informe elaborat per SOS Racisme, «pel fet que les dades de població oferides per Idescat no estiguin del tot completes, o que hi hagi moltes persones d’algunes nacionalitats sense empadronar o de pas pel territori català». De totes les identificacions, l’ONG detalla que tan sols entre un 17 i un 29% acaben en detenció o falta administrativa.

Policia Local de Salou

A banda de les dades dels Mossos d’Esquadra, l’entitat ha intentat també recollir les que corresponen a la resta de cossos, especialment les policies locals. Aquesta, però, no ha estat una tasca senzilla i, de fet, en el cas de Salou, tan sols han pogut recollir el nombre de faltes administratives i de detencions distribuïdes segons tipus d’actuació, nacionalitat, sexe i edat entre els anys 2013 i el 2017.

La Policia Local no ha facilitat, per contra, ni els escorcolls ni el total d’identificacions. Aquesta manca d’accés a la informació es repeteix en altres localitats analitzades. Malgrat que les dades no són suficients, a Salou la desproporció entre persones identificades per la Policia Local de nacionalitat espanyola i les de nacionalitat estrangera encara és superior.

Perfil ètnic

Malgrat que la intenció de SOS Racisme era estudiar com afectaven les identificacions per ètnia o color de pell, l’entitat va lamentar ahir que els Mossos tan sols tenen dades per nacionalitats, un fet que «invisibilitza la discriminació que pateixen les persones de nacionalitat espanyola i que no són blanques».

En el global de Catalunya, la comunitat més afectada per les actuacions policials és la que té un fenotip magrebí o àrab, amb un 70%, segons una enquesta realitzada.

La finalitat d’aquest estudi, segons López, és «que es reconegui per part de les institucions que les identificacions per perfil ètnic existeixen» i que es duguin a terme actuacions per tal de canviar la situació. En aquest sentit, proposen una formació específica als agents policials en matèria de racisme perquè duguin a terme les identificacions «sota els principis d’igualtat i no discriminació», així com que es recullin dades de cada actuació d’identificació i escorcoll.

També demanen mesures de control internes i externes i aplicar sancions contra els agents que identifiquin de forma discriminatòria o injustificada. Entre les mesures proposades també demanen que s’estableixin mecanismes de denúncia per a la població objecte d’identificacions i registres, i s’afavoreixi un sistema de control extern d’aquests processos.

Creix la població estrangera

Segons dades fetes públiques ahir per l’Institut d’Estadística de Catalunya (Idescat). El nombre d’estrangers, representats per 167 nacionalitats, ha augmentat a Catalunya en 40.737 persones el darrer any. La variació respecte a l’any passat és desigual per comarques i, en el cas del Tarragonès, tot i que creix, es troba per sota de la mitjana. En total el 2018 van registrar-se 1.378 persones estrangeres més, una variació de 3,4%. El percentatge –que no la quantitat en termes absoluts–, però, és inferior que en d’altres comarques de la demarcació, com ara el Baix Penedès (5,9%) o la Conca de Barberà (5,2%). Les comarques on cau és la Terra Alta (-2,1%) i el Montsià (-2,2%).