«Amb el Lolo i la Mel aconseguim que llegir sigui una experiència positiva»

—En què consisteix, la teràpia de lectura assistida amb gossos que fan a Vila-seca?

—Els gossos són un mitjà que ens facilita arribar a l’objectiu que busquem, que en aquest cas és treballar la lectura. Amb ells, la sessió té un ambient completament diferent, és molt més dinàmica i es converteix gairebé en un espai de joc.

—Em podria explicar com seria una sessió de lectura assistida?

—El primer que faig és preparar una activitat i mirar de quina manera els gossos em poden ajudar per dur-la a terme. Si, per exemple, vull que els nens i nenes llegeixin frases o paraules, les poso, plastificades, a damunt del llom dels gossos. També puc posar directament un llibre sobre els gossos estirats. Llavors els nens s’asseuen i, per torns, llegeixen. Per cada paraula o frase que llegeixin bé, tenen un premi amb forma de punt, i al final els intercanvien per coses que poden fer amb els gossos, bàsicament es tracta de demanar-los que facin alguna habilitat, com seure o donar la pota. I als nens els fa molta gràcia. Cal dir que els gossos de teràpia amb els que treballem no són gossos de circ, saben fer quatre o cinc habilitats, perquè la seva missió principal és ser un element motivador. D’altra banda, durant les sessions també expliquem que els errors en la lectura no compten, aquí no es resta mai, només se suma.

—A quins nens s’adrecen, aquestes sessions?

—A nens i nenes de primària amb dificultats de lectoescriptura. En tenim algun que fa primer, però bàsicament són nens des de segon fins a sisè curs.

—Quins gossos ha escollit per dur a terme aquestes sessions, i quines habilitats específiques tenen?

—El Lolo és un Whestie highland terrier blanc i la Mel és un Llaurador retriever de color xocolata. Els dos els van escollir pel seu caràcter, quan encara estaven a la camada, amb dos mesos de vida. Han estat amb mi des de llavors, tot i que no va ser fins que van tenir set mesos que els vaig començar a entrenar. En realitat el que van fer és habituar-se a l’ambient, jo me’ls emportava a tot arreu, perquè s’anessin acostumant a la gent i no s’estressessin. Per tant, més que entrenar-se, el que van fer és habituar-se. Per això a les sessions no fan res que pugui semblar espectacular, perquè la seva funció consisteix sobretot a ser un estímul motivador i un suport visual.

—De quina manera són un estímul, els gossos?

—Amb les emocions més positives, perquè si realment t’agraden els gossos, l’activitat canvia completament. No és igual dir-li a un nen que ha de llegir, que dir-li que ho farà damunt del peto del Lolo. Als nens i nenes els canvia la cara, perquè el Lolo i la Mel són un estímul. A més, ells no diran res si el nen s’equivoca. Una vegada, un nen em va preguntar si el gos bordaria en el cas que ho fes malament, i jo els vaig explicar que no, que el gos només escolta.

—Ja fa diversos anys que estan realitzant aquestes sessions a Vila-seca. Quin balanç en fa, a dia d’avui?

—L’experiència és molt positiva. No hi ha resultats específics de millora, perquè només són sis sessions de vint minuts, però en realitat l’objectiu principal de l’activitat és que la lectura no estigui associada a una emoció negativa, a una cosa que els costa i on sovint s’equivoquen. Els nens volen repetir, i em pregunten tot sovint quan tornaran a veure el Lolo i la Mel. A les sessions, ningú m’ha dit mai que no vulgui llegir, quan resulta que a classe o amb els pares a casa no ho volen fer. Al contrari, estan molt contents i tothom vol que li toqui. És el que busquem amb l’experiència, una associació positiva en l’àmbit de la lectura.