Localitzen al Priorat una «obra mestra» de l'art paleolític amb una inusual escena d'aus i éssers humans

Una «obra mestra» de l’art paleolític europeu. Així qualifica l’experta mundial en art rupestre Irene Domingo la troballa d’un gravat d’art rupestre en un còdol al jaciment de l’Hort de la Boquera (Margalef de Montsant), datat de fa 14.000 anys.

Pels investigadors de la UB que han descobert el relleu es tracta d’una peça gairebé única per a l’estudi del paleolític tardà, perquè presenta una «escena» prou insòlita on hi ha representades figures antropomòrfiques i d’aus. En concret, i segons l’estudi detallat en 3D de la peça, hi ha cinc figures: dues d’humanes, un cigne, una gran grua (au) i la seva filla. La troballa és fruit dels molts anys d’excavacions en aquest «abric» natural a la vall del Montsant, iniciats el 1998. De fet, el gravat es va descobrir pròpiament l’any 2011, però no s’ha desvetllat fins ara, després d’anys d’investigació de la peça i coincidint amb la publicació d’un article explicatiu a la prestigiosa revista L’Anthropologie.

La peça descoberta és una pedra calcària d’uns trenta centímetres de longitud en la qual es poden distingir dues figures humanes i dos ocells, que els investigadors han identificat com a grues. Des que es va trobar l’any 2011 la peça ha estat objecte de tots els processos de neteja, restauració i còpia en 3D necessaris per poder estudiar-la en profunditat.

Per això, ara els investigadors saben del cert que les figures van ser gravades en el bloc de pedra amb un burí de sílex, formant una composició ben ordenada, en contraposició amb altres peces del mateix període. Aquest fet, juntament amb la representació mateixa d’una escena (clau per a la datació en el paleolític tardà), i especialment la representació conjunta d’humans i aus fa que es consideri el gravat una «obra mestra» de l’art paleolític europeu amb tan sols tres exemples similars més en tot el continent.

A més, en el context català és una troballa especialment cabdal ja que són poques les mostres d’art paleolític a Catalunya, i la peça situa el territori dins dels corrents de producció artística del paleolític superior a la mediterrània.

Segons els autors de l’article que publica L’Anthropologie, tots ells membres del Seminari d’Estudis i Recerques Prehistòriques (SERP) de la UB, no hi ha dubte de la «fita» que representa aquest descobriment. «Es tracta d’una de les poques escenes trobades fins ara que comencen a puntar el naixement d’un art narratiu a Europa», ha convingut la investigadora ICREA de la UB i experta en art rupestre, Irene Domingo.

Les altres pintures amb éssers humans i ocells que s’havien localitzat fins ara a Europa són les dels jaciments de Lascaux, un bastó perforat descobert a l’abric de Mège (França) i la plaqueta del gran caçador del jaciment de Gönnersdof (Alemanya).

A més, el gravat confirma la importància del jaciment de l’Hort de la Boquera, a Margalef de Montsant. Els investigadors excaven en aquest indret del Montsant des de l’any 1979, una àrea excepcional en troballes de l’època del final del paleolític superior, i en concret des del 1998 a l’abric de l’Hort de la Boquera.

A prop d’aquí es va localitzar l’únic gravat paleolític en cova de Catalunya (el cérvol de la cova de la Taverna), i a poc més de 40 quilòmetres hi ha l’abric del Molí del Salt (Vimbodí), amb un conjunt de blocs de pedra amb animals gravats i una representació de cabanes.