El fiscal demana investigar el responsable de Difusió perquè creu que ha comès delicte de fals testimoni al Suprem

El fiscal Jaime Moreno ha demanat investigar el responsable de Difusió de la Generalitat, el riudomenc Jaume Mestre, perquè creu que durant la seva declaració al Suprem ha comès delicte de fals testimoni. Durant la sessió, fins i tot el president del tribunal, Manuel Marchena, ha avisat Mestre que el delicte no només es comet si es menteix sinó també si es donen respostes inexactes, evasives o que silenciïn dades. Marchena, però, ha dit que encara no es pot valorar si ha mentit ja que caldrà contrastar-ho amb altres fonts de prova i que, en tot cas, es fixarà en la sentència. Mestre, que era el responsable de difusió i campanyes publicitàries, ha dit que ell no va encarregar res de l'anunci de les vies, que no es va reunir amb la presidenta de la CCMA, Núria Llorach, per encarregar-li que emetés els anuncis. Segons el fiscal, Llorach va reconèixer en instrucció haver-se reunit amb Mestre.

El fiscal Moreno i el responsable de Difusió de la Generalitat han protagonitzat un tens interrogatori al judici de l'1-O. Després de respondre algunes preguntes amb un «no ho recordo» o «no ho sé», Marchena ha interromput l'interrogatori per avisar-lo del que suposa incórrer en un delicte penal de fals testimoni que, segons la llei, no es limita només a no dir la veritat, sinó també aquell que aporti «inexactituds», faci «respostes evasives» o oculti algun tipus de dades. Marchena ja ha deixat clar que en aquell moment que el tribunal valorarà la seva declaració «en connexió amb altres testimonis i documents», però que ha fet aquest advertiment «davant de respostes evasives en relació amb preguntes molt concretes».

Al final de la seva intervenció, el fiscal ha demanat al tribunal que s'investigui Mestre per haver comès fals testimoni durant la seva declaració. Marchena ha situat en la sentència el moment de prendre aquesta decisió. «No ho podem anticipar perquè, més enllà d'inexactituds o respostes evasives, no sabem si ha dit la veritat», ha dit. Per això, es contrastarà amb altres «fonts de prova», ha assegurat.

Durant l'interrogatori del fiscal a Mestre, les defenses l'han intentat auxiliar en diversos moments, i al final, després de la petició del fiscal, l'advocat de Junqueras i Romeva, Andreu van den Eynde, ha demanat se li llegissin els seus drets. Marchena ha respost que no era encara el moment de fer-ho.

L'interrogatori de la fiscalia s'ha centrat en dues campanyes, la del registre de catalans a l'exterior i la de 'Civisme'. L'objectiu de la primera, ha explicat, era que els catalans que estaven a l'estranger es registressin per obtenir alguns «avantatges», com ara la «targeta sanitària, el carnet jove o el carnet de biblioteques». Sobre la segona, ha dit que tenia l'objectiu de «promoure valors democràtics» i que li va arribar de part de secretari de Difusió, Antoni Molons. En respostes a l'acusació popular de Vox, ha assegurat que cap de les dues tenia com a objectiu participar en l'1-O.

L'anunci de les vies del tren el va veure als mitjans

Pel que fa a la campanya de 'Civisme', Jaume Mestre ha concretat que Molons li va demanar fer una campanya per al setembre del 2017 per «promoure valors democràtics a la societat», amb un pressupost d'uns 2,5 MEUR, superior al d'altres campanyes. El responsable de Difusió ha remarcat que el concurs va quedar desert després que les dues empreses que se n'havien de fer càrrec, Carat i Focus, hi renunciessin. La primera per «un tema de reputació», i la segona per «temes econòmics». En aquest moment, Moreno li ha recordat un correu electrònic enviat per Focus en què afirmava que hi renunciava perquè era una «campanya política». Focus tenia un conveni marc amb la Generalitat, però considerava que aquesta era campanya política i havia d'anar a «tarifa».

En la seva declaració al Suprem, Turull va assegurar que l'anunci de les vies va sortir d'un material que havia «creat» la Generalitat internacionalment per la campanya 'Civisme', que havia quedat deserta, i que posteriorment es recupera. Mestre ha declarat aquest dimecres que no va veure l'anunci de les vies del tren fins que va sortir als mitjans de comunicació. També ha dit no tenir coneixement sobre els cartells de les vies.

El responsable de Difusió ha negat al fiscal que es reunís amb la màxima responsable de la CCMA, Núria Llorach, per demanar que es difongués l'anunci de les vies. Moreno li ha recordat que Llorach ho va declarar davant del jutge instructor de la causa, Pablo Llarena, però ho ha tornat a negar. Mestre s'ha desvinculat del fet que els mitjans públics catalans fessin difusió dels anuncis i ha dit que no sap qui ho va demanar a la CCMA.

També ha dit que va «sentir» que la CCMA havia emès unes factures, però que no les ha arribat a veure mai. «Si en vaig parlar, va ser amb Molons», ha afegit. En tot cas, ha dit que no sap si va ser una campanya de pagament, perquè tampoc sap «perquè es va emetre l'espot», i que no sap si les factures s'han cobrat. A preguntes de l'advocat Francesc Homs, ha dit que ell no era el responsable de gestionar les factures.

Registre de catalans a l'exterior: «La factura no es podia pagar»

Sobre la campanya del registre de catalans a l'exterior, que es va fer a la primavera del 2017, Mestre ha explicat que va ser una petició que van rebre des del Departament d'Acció Exterior i que el disseny de la campanya la va fer Estudi Dada perquè és qui va presentar «el pressupost més barat». Mestre ha explicat que es van fer «alguns canvis» en la campanya presentada, entre els quals incloure l'expressió «sí o no», a proposta d'Acció Exterior.

Mestre ha dit no recordar quina quantitat es va facturar, que la fiscalia ha situat en uns 10.000 euros. En tot cas, ha explicat que un dels seus caps, l'aleshores director general de Difusió, Ignasi Genovès, li va comentar que «la factura no es podia pagar». En respostes a l'advocacia de l'Estat, ha concretat que li va dir que no es podia perquè aquesta campanya estava sent investigada judicialment. Tot i això, en respostes a les defenses ha matisat que no li va dir que no es pagués per «ordre» judicial ni que la investigació la portés el jutjat d'instrucció 13 de Barcelona.

El responsable de Difusió de la Generalitat ha explicat que la factura no s'ha pagat i que Estudi Dada no l'ha reclamat, i ha reconegut que «no és habitual» que una empresa faci una feina i no la cobri . Tampoc es va pagar a una unió d'empreses entre Nothingad i Kardumen per a la difusió de la campanya en mitjans digitals, tal com va ja va declarar un dels responsables de Nothingad la setmana passada al Suprem, que va dir que van emetre una factura negativa, ni a l'empresa Focus, tot i que els serveis es van prestar.