Les problemàtiques de l'avellana del Baix Camp i els cítrics de l'Ebre es fan sentir a la UE

L’avellana del Baix Camp, l’oli Siurana i els cítrics de les Terres de l’Ebre s’han fet un lloc aquest dilluns al Parlament Europeu. Una delegació d’alcaldes i alcaldables republicans s’han desplaçat fins a Brussel·les fer arribar les seves reivindicacions entorn tres cultius molt arrelats al territori que es mantenen en una situació crítica. La principal demanda gira entorn la regionalització de la futura Política Agrària Comuna (PAC) 2021-2027, que just s’està debatent a la UE i que preveu una retallada del 5%. Els alcaldes han volgut traslladar a Europa la necessitat que protegeixi aquests cultius i que les polítiques agràries es decideixin a nivell territorial i no depenguin de l’Estat. La comitiva ha aprofitat per mantenir una trobada amb la delegada del Govern davant la UE, Meritxell Serret.

Serret ha rebut la delegació integrada per una trentena d’alcaldes, regidors i alcaldables republicans i ha atès les seves reclamacions entorn a la importància que les polítiques agràries de la UE tendeixen cap a la regionalització. En aquest sentit, Serret considera que una de les claus de volta passa per incidir en la necessitat d’una perspectiva local davant del canvi climàtic i que, en aquest sentit, les institucions europees han demostrat estar-hi sensibilitzades.

L’alcalde d’Almoster i director territorial d’Agricultura, Àngel Xifré, ha recordat que, de les 9.000 hectàrees d’avellana que hi ha al Camp de Tarragona, només se’n fa producció d’unes 2.600, i que la collita d’enguany ha estat d’un 60% respecte d’un any normal. Les circumscripcions econòmiques s’han apuntat com una de les solucions perquè els productors puguin posar les seves pròpies normes de comercialització. També s’ha fet referència a la cogestió.

Des de les Terres de l’Ebre també s’ha traslladat el mal moment que viu el sector. «La pitjor crisi citrícola», ha manifestat un productor d’Alcanar. Els productors demanen ajuda des de la UE per poder competir en igualtat de condicions i intentar fer front a la forta competència d’Egipte, Sudàfrica i Marroc. Que aquestes regions incompleixin en matèria de pesticides i insalubritat s’ha plantejat com un dels punts on incidir, és a dir, que Europa ho percebi i imposi exigències.

Carregats de fruits secs i olis, la comitiva de representants polítics, entre els quals els senadors Josep Rufà i Miquel Aubà, s’han presentat posteriorment al Parlament Europeu, on han mantingut una reunió amb el responsable de la Direcció General d’Agricultura, Ricard Ramon Sumoy, amb la mateixa finalitat de traslladar les seves inquietuds, sobretot en relació a la nova PAC, que tindrà un pressupost de 365.000 milions d’euros -el que representa una retallada del 5% respecte l’actual.

«És la menys dolenta que es podia fer», ha reconegut Sumoy. Des de la Comissió d’Agricultura es planteja una PAC més «genèrica». «Volem que sigui més simple i més eficaç», ha manifestat. Responent a la demana de regionalitzar la PAC, el titular d’Agricultura ha recordat que es planteja un pla estratègic per a cada estat membre, si bé ha deixat la porta oberta a petits canvis. «Entre tots es poden afinar coses, i que el Ministeri estigui obligat a parlar amb les comunitats autònomes», ha dit.

Sumoy també s’ha mostrat partidari de defensar el producte des de la qualitat, i no en la quantitat. «No pot ser una commodity, ens hem de diferenciar, sinó seguirem subjectes als mercats globals», ha dit. També ha fet esment a la influència del canvi climàtic en el sector agrari. «És important que l’internalitzi», ha respost. La comitiva ha tancat la seva estada amb una visita a la institució supranacional i una reunió amb assessors d’agricultura del grup Verds/ALE.