Sis anys esperant un pis adaptat per a una nena amb mobilitat reduïda
Té vuit anys i ha de pujar les escales a quatre grapes mentre la seva mare carrega la cadira
Sis anys esperant un pis adaptat per a una nena amb mobilitat reduïda
La veïna de Constantí Verónica Villar fa sis anys que espera un pis adaptat on anar a viure amb la seva filla, que té greus problemes de mobilitat. Haizea té vuit anys i un grau de discapacitat del 83%. Ha de pujar les escales cada dia a quatre grapes fins al segon pis, ja que la seva mare ha de carregar amb la cadira de rodes perquè, després que li hagin destrossat fins a tres ocasions, ja no pot deixar-la al portal com feia fins ara.
Haizea va néixer amb agenèsia del cos callós, una malaltia rara. Tot i que pot caminar, ho fa amb moltes dificultats i necessita desplaçar-se en cadira de rodes. La seva mare i ella viuen al carrer dels Horts, al número 20, en una de les conegudes com a 600 viviendas de Constantí. Mentre ha estat un nadó, pujar fins al segon pis, on viuen, no era problema. Fins fa ben poc, Verónica Villar deixava la cadira al portal i carregava amb Haizea fins al segon pis, ja que l’edifici no té ascensor. «Però ara la nena té vuit anys i no puc carregar amb ella i la cadira al mateix temps. Van destrossar-la, van robar-ne peces i han fet malbé les rodes, l’última vegada va ser al gener», explica la mare. «No dic que l’Ajuntament o Serveis Socials no facin res, m’han ajudat, però fa molt de temps que espero. Em trobo en llista d’espera per un pis adaptat, però sembla que no hi ha cap al municipi», afegeix. Viu de lloguer i el mes de maig haurà d’abandonar el pis perquè ha deixat de pagar-lo.
«Només necessitem un lloc on la meva filla no hagi de pujar els esglaons a quatre grapes, un lloguer social o un habitatge de protecció, si no és a Constantí, a qualsevol altre municipi. Fa molt de temps que espero i sembla que es llencen la pilota els uns als altres», diu la dona.
Haizea té una vida activa. Tres dies a la setmana va a classes al col·legi a Constantí i va al Centre de Paràlisi Cerebral la Muntanyeta dos dies a la setmana.
La impaciència de Verònica Villar l’ha dut a compartir un vídeo a les xarxes de la nena pujant les escales tot demanant ajut.