Els senadors d'ERC Aubà, Rufà i Castel es tornen a presentar

El 2016 van sortir escollits per Tarragona quatre senadors, tres dels quals eren d’ERC i un d’En Comú Podem. Els senadors independentistes van ser Miquel Aubà, Laura Castel i Josep Rufà. Aubà liderarà aquest 28 d’abril la llista republicana al Senat, Castel ocuparà el segon lloc i Rufà el tercer. Castel també es presentarà un mes després, a les eleccions municipals a l’Ajuntament de Tarragona com a número 2 a la llista de Pau Ricomà.

L’actual regidor de Mobilitat de l’Ajuntament pel PP, José Acero, serà el cap de llista dels populars al Senat. Acero creu que té poques possibilitats de sortir escollit, però encara la candidatura amb il·lusió. En les passades eleccions de 2016, Acero ja es va presentar pel Senat però ho va fer com a número 2 de la llista del PP. Patricia Faura és la candidata de Ciutadans, Carles Fuxet serà el candidat d’En Comú Podem i Santiago José Castellà del PSC.

Pel que fa a la resta de partits Sergio Macián de Greeg és el candidat de Vox, Hèctor López i Bofill el candidat de Junts, Gerardo Fonts Bonet de Recortes Cero, Magí Pallarès per Convergents i Alicia Garrido és la canddata de Per Un Món Més Just. El 2016, ERC va obtenir el 20,25% dels vots, En Comú Podem el 18% i el PP el 14% del suport electoral.

Regnat conservador al Senat amb la majoria absoluta del PP

Les formacions de la Cambra Alta tenen el repte de desallotjar de la majoria absoluta al PP, que el 2016 va aconseguir 130 senadors. Els socialistes van obtenir 43 escons a la cambra alta. El repartiment de paperetes al Senat és diferent al Congrés, que es regeix amb la coneguda Lleu d’Hondt. Al Senat es realitza un recompte per majoria. D’aquesta manera, el partit que guanya a les províncies té tres senadors assegurats. Tenir la majoria absoluta al Senat és important, ja que permet al partit dominant frenar reformes que es poden haver aprovat amb majoria al Congrés. En les passades eleccions generals del juny de 2016, ERC va ser la tercera força política més votada, ja que va aconseguir 10 senadors. Units Podem va obtindre 8 senadors, el PNV 5, En Comú Podem 4, Compromís 3, Convergència Democràtica 2, Coalició Canària 1 i En Marea 1.

El Senat va tenir una importància crucial l’any passat quan, per exemple, es va aprovar l’aprobació de l’article 155 de la Constitució per frenar el procés independentista i amb el que es van intervenir les institucions catalanes.

El pròxim 28 d’abril, els diputats de Cs al Parlament Carmen de Rivera i Martín Eusebio Barra seran candidats al Senat per Barcelona. Els acompanyarà Juan Foncuberta, vicepresident de l’entitat Foro España Hoy i membre del partit des dels seus inicis.

La participació del Senat també és necessària per a renovar institucions públiques, com el Consell General del Poder Judicial, tria a deu dels vint vocals, el Tribunal Constitucional, tria a quatre dels 12 magistrats, o el Consell d’Administració d’RTVE. Del Senat surten quatre dels deu consellers, segons l’última reforma de l’ens públic. Des que va perdre el govern, el PP ha utilitzat la seva majoria al Senat com a contrapès polític, com quan va proposar al desembre una reforma en l’elecció dels membres del CGPJ.

El Senat és una institució particular. Per a començar, no tots els seus membres s’elegeixen per votació directa. En les eleccions del 28-A els ciutadans votaran a 208 dels 266 senadors (en llistes obertes, a diferència de les llistes tancades del Congrés). Els 58 restants els designen els parlaments autonòmics (a raó de un per cada província i un més per cada milió d’habitants). De cada província de la península surten quatre senadors. A les illes el sistema és diferent, ja que cada illa és una circumscripció. A les illes majors (Gran Canària, Mallorca i Tenerife) s’elegeixen tres senadors i en les menors un únic senador.