Salou encapçala els 10 municipis catalans amb la renda més baixa

Salou encapçala el rànquing de municipis amb la renda més baixa, segons l’Institut d’Estadística de Catalunya (Idescat). El segueixen també dos municipis de la demarcació de Tarragona: Sant Carles de la Ràpita i l’Ametlla de Mar. Santa Margarida de Montbui, Deltebre, Salt, la Sénia, Ulldecona, Castelló d’Empúries i Lloret de Mar són altres dels 10 municipis amb la renda més baixa de Catalunya, segons el darrer estudi sobre el nivell de renda efectuat per l’Idescat.

Segons l’estudi, aquests municipis tenen una renda per habitant d’entre 10.900 euros i els 11.800 euros, que són rendes per sota el 70% de la mitjana catalana. D’altra banda, les comarques del Baix Penedès, el Montsià i el Baix Ebre es troben encapçalant les comarques no arriben a la mitjana catalana. L’estudi està fet sobre les dades de 2016.

Pel que fa a la resta de Catalunya, segons l’Idescat, la Cerdanya és la comarca on més va créixer la renda per habitant el 2016, amb un 3%, seguida d’Osona (2,4%), el Baix Llobregat (2,3%) i l’Alt Empordà (2,2%. En canvi, les Garrigues, La Noguera i al Pallars Jussà es van produir disminucions d’un 3% aproximadament. A més, segons l’Idescat, només tres comarques catalanes es troben per sobre la mitjana catalana, que és de 17.000 euros. Es tracta del Barcelonès (19.200 euros), el Baix Llobregat (17.800 euros) i el Vallès Occidental (17.400 euros). Pel que fa els municipis, Matadepera i Sant Just Desvern són els que presenten una renda per càpita més elevada, amb 26.400 euros per habitant i 25.900 euros per habitant, respectivament. En aquest cas, superen amb més del 50% la mitjana catalana.

A l’altre extrem del Barcelonès, el Baix Llobregat i el Vallès Occidental, hi ha un grup de sis comarques que es troba per sota el 80% de la mitjana catalana: el Baix Empordà, l’Alt Urgell, el Baix Penedès, l’Alt Empordà, el Montsià (12.000 euros) i el Baix Ebre (12.800 euros). Segons l’estudi de l’Institut d’Estadística de Catalunya, l’increment de la renda de les famílies a Catalunya el 2016 (+1,5%) s’explica pel creixement des principals components dels seus ingressos: la remuneració d’assalariats va augmentar un 3,3%, l’excedent brut d’explotació un 3% i les prestacions socials un 1,8%. El 2015, l’increment de la renda provenia de la remuneració d’assalariats.

Procedents dels salaris

El Gironès i el Tarragonès són les comarques amb una proporció més alta d’ingressos procedents dels salaris, un 65,3% i un 64,6%, respectivament. Per contra, en quatre comarques aquesta proporció no arriba al 50%: el Pallars Jussà (49,8%), el Priorat (49,7%), les Garrigues (48,1%) i la Terra Alta (42,1%).

Pel que fa els municipis, del total de 216 que hi ha que superen els 50.000 habitants i capital comarcals de tot Catalunya, en 58 hi ha una renda per habitant als 17.000 euros que marca la mitjana catalana. A banda dels municipis de Matadepera i Sant Just Desvern, que lideren la llista, també hi consta Sant Cugat del Vallès i quatre municipis de la comarca del Maresme: Alella, Tiana, Cabrils i Teià, amb rendes situades al voltant dels 23.000 euros.

En canvi, hi ha un grup de deu municipis amb una renda per habitant d’entre 10.900 euros i els 11.800 euros, que són rendes per sota el 70% de la mitjana catalana. Els tres primers pertanyen a la demarcació de Tarragona: es tracta de Salou, Sant Carles de la Ràpita i l’Ametlla de Mar.

Complenten el rànquing de deu pobles amb les rendes més baixes el completen Santa Margarida de Montbui, Deltebre, Salt, la Sénia, Ulldecona, Castelló d’Empúries i Lloret de Mar.