Els vuit principals municipis turístics de sol i platja de l'Estat faran de lobby per demanar més inversions

Les vuit principals destinacions turístiques de sol i platja de l’Estat han denunciat aquest dijous a Salou un greuge respecte el volum d’inversions que reben per part de les administracions i el què aporten al Producte Interior Brut (PIB) fruit de la recepció de 67 milions de turistes anuals. Salou i Lloret de Mar són dues d’aquestes localitats, que des de fa uns mesos s’han unit en l’Associació de Municipis Turístics (AMT) per exercir de lobby davant del govern espanyol i de les institucions europees per aconseguir més finançament. Entre les seves demandes també hi ha que es realitzi una nova definició del concepte de municipis turístics que els permeti obtenir més aportacions públiques.

L’AMT es va posar en marxa fa uns mesos i agrupa les localitats de Salou, Lloret de Mar, Benidorm, Torremolinos, San Bartolomé de Tirajana, Arona, Calvià i Adeje. Entre totes sumen 67 milions de pernoctacions anuals i asseguren que aporten un valor de l’economia que no es veu recompensat. «Som un 0,9% de la població, aportem el 10% dels llits de tota Espanya i representem el 20% de les pernoctacions del turisme internacional a l’Estat», ha assenyalat l’alcalde de Benidorm, Antonio Pérez. En canvi, han lamentat que «no hi ha equitat en el repartiment dels pressupostos de l’Estat», ha afegit Pere Granados, batlle de Salou. «No tenim prou finançament. Paguem molts tributs i no ens sentim representats i per això volem fer de lobby de pressió», ha manifestat Granados.

Malgrat ser de llocs diferents de la costa estatal han afirmat que no es veuen com a rivals que competeixen per un mercat, sinó com a aliats per intentar pal·liar els que consideren que són uns greuges comuns. L’alcalde de San Bartolomé de Tirajana (Gran Canaria), Marco Aurelio Pérez, ha expressat que «aportem molts llocs de treball i molt moviment econòmic». «Si no entenem o fem entendre què significa el turisme i el que signifiquen unes infraestructures públiques i privades per mantenir la competitivitat del negoci, no ho haurem fet bé», ha expressat Pérez. Amb tot ha assegurat que «necessitem grans inversions en renovació i modernització d’infraestructures» ja que «ens costa mantenir-les en relació a la competitivitat d’un sector que aporta tant al PIB».

Un altre dels motius pels quals reclamen un finançament més beneficiós és per poder atendre el volum de visitants que tenen en temporada alta. Asseguren que els recursos els arriben pel nombre de ciutadans empadronats i no pels que han d’atendre en els moments àlgids, situació que els hi genera inconvenients. «La població flotant també necessita els serveis d’un ciutadà que hi viu tot l’any, com ara seguretat o neteja», ha precisat Granados.

També han posat en valor que si poden millorar les infraestructures tindran més opcions de desestacionalitzar el turisme. «Fem inversions per sis mesos i això no és lògic. Podem tenir el sol i platja com a referència però amb alternatives com el turisme de negocis, esportiu o cultural», ha apuntat Juan Molas, president de l’Institut Tecnològic Hoteler.

Bones perspectives

Pel què fa a la temporada turística que és a punt de començar, els alcaldes es mostren confiats. Asseguren que en els primers tres mesos de l’any ja han rebut un 3,8% més de visitants que en el mateix període de l’any passat. A més, no es mostren preocupats per un possible Brèxit, de cara a aquest any. De fet, Molas ha afirmat que «el mercat britànic està comprant amb antel·lació per si la lliura cau». La resta de mercats, com el francès, l’italià o el rus, també estan tenint comportaments satisfactoris.