Els únics passos duts a espatlles a la ciutat de Valls

Són la Germandat, de les 9 confraries i germandats que hi ha a Valls, que més creix. L’única a la ciutat que porta els dos passos a espatlles i, per tant, defuig les rodes. I la que aquest Dissabte de Glòria, dia 13 d’abril, la jornada que precedeix el Diumenge de Rams, sortirà per 13è any consecutiu en processó. Els parlem de la Germandat del Sant Crist de Lepant i la Mare de Déu del Roser; el primer dels passos, el del Sant Crist de Lepant, bastit, pas i imatge, el 1951 i beneït el 1952, i el segon, el de la Verge del Roser, com qui diu nou de trinca, ja que sortí per primera vegada el 7 d’octubre de l’any passat, diada de la Mare de Déu, que s’escau enguany en dilluns. Cal indicar, alhora, que el pas de la Verge del Roser no pot sortir el Divendres Sant.

Si el 2003, l’anyada de la represa de les processons de la Setmana Santa a Valls, el pas de la Germandat del Sant Crist de Lepant el portaven només 8 germans, l’any passat la xifra ja fou de 80, comptant els dos passos, i enguany el nombre balla entre els 95 o 96 components —entre portants, banda i germans amb ciris i atxes—, tal com assenyalava Salva Costa, el capatàs del Sant Crist de Lepant. Això ho afirmava fa uns diumenges mentre els dos passos s’entrenaven a sobre del ben asfaltat pàrquing de l’hort del Carme, a tocar del col·legi Enxaneta i de l’església del Carme. Aquesta última acull durant tot l’any els passos, les imatges i la resta de l’embalum de robes i estris indispensables, que tenen sentit i conformen l’entorn del Sant Crist i de la Verge. Cal dir que des de Reis, la Germandat assaja també entre setmana els dimarts.

Valls, cal dir-ho, era potser l’única ciutat important de Catalunya que no celebrava la Setmana Santa —hi va haver una aturada de 23 anys, indicava Salva Costa—, fins que aquesta reviscolà el 2003 i ara continua ben puixant amb l’aquiescència i el mestratge de mossèn Joan Àguila i Chavero, rector de l’església de Sant Joan, arxipreste i consiliari de l’Agrupació de la Setmana Santa de Valls. Cal esmentar, també, que gairebé tots els passos vallencs van ser destruïts durant la Guerra Civil, una malastrugança que comportà haver de refer-los de nou amb el dispendi econòmic que això va suposar.

Morat i negre i banda el 2006

Els 20 portants del Sant Crist de Lepant i els 15 de la Mare de Déu del Roser —guiats per a la capatàs Sandra Rodríguez—, van vestits amb els colors morat i negre mentre suporten els 1.000 i 550 quilograms dels passos, respectivament, a banda de la imatge i la roba de cadascun. Un altre dels fets que ressaltaven, tant en Salva com la Sandra, és la creació de la banda l’any 2006. Aquest fet cabdal va coincidir en el temps amb la decisió de dur el pas del Sant Crist de Lepant a espatlles i abandonar definitivament les rodes.

La banda de la Germandat, formada per timbals, bombos i caixes, dirigida pel responsable del cos de banda, Javi Cortés, compta també, entre altres, amb Nerea Martín, Uriel Costa, Joan Riesco, Aroa, Kevin, Miguel, Dylan, Jeremy i Ferran Montes. Però ni els portants dels passos ni els components de la banda estarien complets, assegurava el capatàs i president Salva Costa, sense l’esforç i la dedicació de la junta de la Germandat. Una junta formada per en Raül Gómez, Ferran Montes, Elisabet Masip, Xavier Mañé, Jordi Roca, Sandra Rodríguez, Javi Cortés i Juanjo Gómez.

Mentre en Salva explicava una i mil anècdotes, estava amatent a tot el que passava durant l’assaig dels passos; ell en el del sant Crist de Lepant i la Sandra en el de la Verge del Roser. Per exemple, a l’hora d’aixecar el pas, cal donar un cop de martellet, que està adossat al pas, com avís perquè els portants es preparin. Tres tocs seguits, a posteriori, és el senyal per aixecar-lo. Si el pas està en marxa, afegia Raül Gómez, vicepresident de la Germandat, un toc del martellet significa parar el pas, i tres tocs, baixar-lo a terra.