Només el 13% dels ciutadans de la província de Tarragona a l'exterior voten per correu

Les Eleccions Generals del 28 d’abril tornen a revelar els dèficits del sistema electoral espanyol envers el vot per correu. Tot i que ha crescut cinc punts respecte a els últims comicis, la participació dels tarragonins en aquesta nova cita electoral torna a ser significativament baixa. Segons l’Institut Nacional d’Estadística (INE), 2.325 ciutadans de la província residents a l’exterior han sol·licitat el vot per correu. És un 13% dels 18.103 tarragonins inscrits al Cens d’Espanyols Residents a l’Estranger (CERA).

Tot i la baixa participació dels ciutadans a l’estranger, la xifra és un 5% superior als 1.193 votants de les últimes eleccions de 2016. Aleshores, els tarragonins amb possibilitats de votar eren 15.399 i només van exercir el dret a sufragi un 7,7% dels residents, el mateix percentatge que el 2015. La participació de 2011, del 6,7%, encara va ser més baixa. Segons la Llei Orgànica del Règim Electoral General (LOREG) el termini per demanar el vot per correu començava el 5 de març i acaba demà 18 d’abril, deu dies abans dels comicis. En el cas dels residents a l’estranger, el termini finalitzava el 30 de març.

A Espanya, el dret al sufragi està regulat a través de l’anomenat vot pregat que va entrar en vigor el 2011 de la mà del govern popular de Mariano Rajoy. Des d’aleshores, la participació ha caigut d’un 30% al 5%. Encara que tots els partits estan d’acord en suprimir aquest mecanisme, el nou sistema no arribarà a temps pel 28-A.

Segons les dades de l’INE, 239.133 catalans tenen possibilitat de votar, 2.093.977 a tot l’Estat. A la pràctica, molts votants es queixen de la burocràcia i l’exigència dels terminis que, en molts casos, impossibiliten poder exercir el seu vot.

Leticia Fuentes viu a París i és una de les catalanes que aquest any no podrà votar. Assegura que quan va trucar al consolat per conèixer com funcionava el procés per votar des de l’exterior li van explicar que l’1 de gener (abans de la convocatòria del 28-A) finalitzava el termini per demanar el vot des de l’estranger. «Ens van dir que molta gent s’havia queixat, però que pels que no estàvem inscrits al cens com a residents a l’estranger se’ns havia esgotat el període de vot», es lamenta aquesta jove.

Fonts del Ministeri d’Exteriors asseguren que el gabinet «és conscient de les dificultats que implica pels nostres ciutadans a l’exterior el sistema de vot pregat» a causa d’uns terminis «ajustats» que els marca la Llei Electoral. La «dependència de serveis de correus locals» és una altra de les causes que Exteriors utilitza per justificar les deficiències del vot per correu des de l’estranger.

França és el país amb més tarragonins inscrits al CERA (3.634). Fuentes, que vota a la província de Barcelona, treballa en una empresa francesa amb 14 espanyols més, esperava agafar un avió per votar presencialment des de Catalunya. Els elevats preus, però, del 27 i 28 d’abril, han fet que aquesta catalana desisteixi de votar. Per poder fer-ho des de França, explica que és necessari pagar quatre euros que , després, el consolat retorna. Suïssa és el segon país que més tarragonins té (1.827). El segueix Alemanya (1.658) i Andorra (1.088).

Vot electrònic a Catalunya

La Generalitat de Catalunya prepara un sistema de vot electrònic per assegurar que els catalans estrangers puguin exercir el dret a sufragi en les properes eleccions al Parlament. El passat 6 de març, el govern va realitzar una prova pilot de vot electrònic amb 249 electors en les eleccions sindicals de personal tècnic i administratiu. El conseller de Polítiques Digitals i Administració Pública, Jordi Puigneró, va considerar, aleshores, que la Generalitat ha emprès «un camí de no retorn». El govern creu que la tecnologia «està madura» i que ofereix privacitat, seguretat i integritat de vot.

Dels 29.000 treballadors que tenien dret a vot en els comicis sindicals del 6 de març, 249 van tenir la possibilitat de votar a través d’un ordinador, una tauleta o un mòbil a Barcelona. Dies abans, aquestes persones van rebre un correu electrònic amb les instruccions necessàries per obtenir la contrasenya que els va permetre exercir el seu dret a vot.

La plataforma de vot ha estat dissenyada per l’empresa catalana Scytl, que també gestionarà el vot electrònic de les eleccions a les Cambres de Comerç del mes de maig, la primera prova real d’aquest mètode a Catalunya. El govern defensa que el vot electrònic beneficia les persones amb discapacitat, amb problemes d’accessibilitat i és menys costosa per l’administració.