Un inspector i dos sergents, acusats d'assetjar quatre Mossos d'Esquadra

Quatre agents dels Mossos d’Esquadra demanen fins a 44 anys de presó per a un inspector i 20 anys per a dos sergents, als quals acusen d’atemptar contra la seva integritat moral per una campanya d’assetjament laboral, fustigament i tracte degradant i vexatori arran de discrepàncies sobre permisos i serveis. En el seu escrit de qualificació provisional, al que ha tingut accés Efe, els quatre agents, adscrits a l’àrea de recursos operatius (ARRO) de la regió policial del Camp de Tarragona, demanen també una indemnització de 30.000 euros cadascun, pels danys morals soferts, ja que, segons denuncien, fins i tot van haver d’estar de baixa per ansietat i depressió.

Un jutge de Tarragona va deixar el cas a portes d’anar a judici el 2018, en una resolució que va ser recorreguda pels serveis jurídics de la Generalitat i que finalment ha estat avalada per l’Audiència de Tarragona, que va concloure que existeixen «prou indicis» que suposadament va existir una situació d’assetjament en un clima de conflictivitat laboral.

El titular del jutjat d’instrucció número 6 de Tarragona, que va investigar el cas, va acordar portar-ho a judici després de determinar que els trastorns psíquics que van patir els quatre agents, representats pels lletrats Javier Aranda i Javier Peiró, dels serveis jurídics del Sindicat de Policies de Catalunya (SPC), van ser «compatibles amb una reacció psíquica a la conflictivitat laboral viscuda».

En el seu escrit d’acusació, els quatre agents sostenen que, després d’un distanciament el 2008 sobre el repartiment d’hores extraordinàries, els permisos i l’assignació de serveis, els dos sergents al capdavant de la seva unitat van iniciar una campanya de «continu fustigament, dispensant-los un tracte denigrant i vexatori, arribant fins i tot a humiliar-los en presència de la resta dels seus companys», que es va prolongar almenys fins al 2013.

Com a exemple, detallen que un dels sergents va ordenar als caporals responsables dels seus equips que els sotmetessin «a un seguiment detallat» perquè la pressió sota la qual realitzessin la seva labor fos tan «asfixiant» que optessin per demanar el trasllat.

També apunten que els sergents obligaven a un d’ells, que té problemes en un genoll, a fer carrera contínua cada dia durant mitja hora, igual que els seus companys, o que els prohibien posar-se un folre polar per abrigar-se del fred.

Un altre dels exemples d’aquest clima constant de «fustigament» que diuen que van patir va ser que a un d’ells el van fer sortir el 2013 d’una reunió en la que els comandaments volien felicitar la seva unitat per la detenció d’una persona que s’havia vist implicada en la mort d’un agent, al·legant que no confiaven en ell. Davant aquesta situació, van denunciar davant l’inspector diverses vegades el «fustigament» del qual eren víctimes, si bé aquest comandament, en lloc d’obrir una investigació per aclarir si estaven sent objecte d’un tracte degradant, va actuar en «connivència» amb els dos sergents i «va obstaculitzar» qualsevol iniciativa per reconduir la situació. De fet, els dos sergents van plantejar paral·lelament contínues queixes davant els seus superiors, retreient-los l’acompliment de les funcions dels quatre mossos, el que va originar que se’ls obrissin diferents expedients disciplinaris que van ser successivament anul·lats per sentències del jutjat contenciós.

Segons els denunciants, davant aquesta situació van acabar precisant assistència mèdica per un trastorn ansiós-depressiu, havent de ser tractats amb fàrmacs i arribant a trobar-se de baixa. Per aquest motiu, acusen als dos sergents de quatre delictes contra la integritat moral, pel qual demanen per a cadascun d’ells una pena de 8 anys de presó, i de quatre de lesions, pel qual demanen per a cada sergent una pena de 12 anys de presó. Per a l’inspector, els quatre agents sol·liciten, a més dels 20 anys de presó pels mateixos delictes que els dos sergents, 24 anys més per quatre delictes de falsedat en document públic, en sostenir que va signar un informe el 2012 que no s’ajustava a la realitat i que va propiciar que se’ls obrís un expedient disciplinari.