Valls afronta unes eleccions sense majories i abocades al consens

Valls encara unes eleccions municipals sense grans majories i abocades al consens. Junts per Valls afronta els comicis sense l’actual alcalde Albert Batet, portaveu parlamentari de JxCat i, durant anys, garantia de victòria de la formació a la capital de l’Alt Camp on governa amb ERC. Una dona -l’exalcaldessa Dolors Batalla- el va introduir en la política local fa setze anys enrere i ara també és una dona qui el relleva. Dolors Farré, que havia estat cap del gabinet d’alcaldia, vol treure rèdit de la regidoria de Via Pública que ocupa actualment, que l’ha portat a recórrer barris i l’ha permès donar-se a conèixer a la ciutadania, en una llista renovada que ha sorprès per la incorporació de cares noves i independentistes. Per la seva banda, tant ERC com el PSC volen aprofitar l’impuls dels resultats electorals a les generals i governar la ciutat. Però tot apunta que no podran fer-ho en solitari. Es pronostica un escenari postelectoral incert on caldrà explorar els límits del diàleg.

Així, es dibuixen diversos escenaris, des de revalidar l’actual pacte de govern amb el qual el PDeCAT i ERC sumen 13 dels 21 regidors en joc a l’Ajuntament de Valls, a noves aritmètiques on el PSC -que ja ha governat en anteriors legislatures, sols i en aliança tant amb ERC com amb l’antiga Convergència- i també la CUP, poden ser formacions decisives. Precisament la CUP i Junts per Valls són els únics partits que estrenen cap de llista, si bé tant Ester Huguet com Dolors Farré ja són regidores en l’actualitat. La resta de candidats repeteixen com a candidats dels anteriors comicis. A part de les cinc llistes amb representació -Junts per Valls, ERC, CUP i PSC i PP-, també es presenten, per primer cop a la capital de l’Alt Camp, Cs i Podemos, amb ganes d’irrompre en el panorama polític vallenc.

El Museu Casteller de Catalunya, equipament que porta anys i fins i tot dècades sobre la taula, amb debats candents per la ubicació i el pressupost, és a punt d’obrir portes. Ha estat el projecte estrella que ha eclipsat l’etapa de Batet com a alcalde, que es quedarà amb la mel als llavis de poder-lo inaugurar aquest estiu. El nou POUM, recentment aprovat per unanimitat, i la recuperació dels torrents com a espais verds, amb una injecció de tres milions d’euros, han estat altres pals de paller d’aquest mandat, que també ha hagut de fer front a la problemàtica d’habitatges ocupats i narcopisos a la zona del barri antic. Recentralitzar la ciutat al voltant del nucli històric, un dels objectius que fixa el nou planejament, sempre ha estat tema de bandera de totes les formacions i, en etapa electoral, encara més.

Les principals línies programàtiques dels partits

La recuperació del patrimoni històric és un dels principals eixos de Junts per Valls, que presumeix d’un programa «potent». Amb el nou POUM es preveu expropiar el pany nord de la plaça de l’Oli, un esponjament que retornarà l’aspecte i la singularitat d’aquesta plaça porxada. Des de JxValls es proposa construir-hi allotjaments turístics. També planteja fer un alberg de joventut a l’edifici de la cooperativa. Entre els projectes estratègics de ciutat, aposta perquè Valls sigui seu universitària, una idea que ja havia tret el nas en anteriors programes electorals de Convergència.

ERC, que té quatre regidors, es presenta a les eleccions junt amb Compromís per Valls-ICV-EUiA. Una de les seves prioritats de la coalició és l’empresa i l’ocupació. El seu candidat, Jordi Cartanyà, ha presentat diverses mesures que aborden l’emprenedoria -petita i gran empresa, autoocupació, autònoms, etc. En aquesta línia, ERC vol potenciar el polígon industrial, fomentar la formació per a l’ocupació a les empreses i afavorir la reinserció dels aturats. Entre els grans projectes, els republicans defensen un nou hospital i un nou equipament sociosanitari d’atenció de proximitat.

Per la seva banda, la CUP posa les persones al centre de la política i capgirar el que considera un model «caduc» que, en la seva opinió, s’ha demostrat «fracassat». Els cupaires volen fer front a la situació d’emergència des de la prevenció i la intervenció al carrer, prioritzar la inversió en habitatge, apostar per les municipalitzacions i garantir una participació real. La formació, actualment amb tres regidors, vol créixer i formar part d’un govern municipal. Ester Huguet encapçala per primer cop la papereta cupaire, en una llista cremallera, és a dir, en què s’intercalen homes i dones.

Rosa Maria Ibarra, repeteix d’alcaldable pel PSC, que també té tres regidors. Es presenta amb el convenciment que el 26-M serà el dia en què es farà un «canvi» a l’Ajuntament. Segons Ibarra, cal «obrir portes i finestres» i recuperar «impuls», després de quinze anys d’hegemonia convergent. Els socialistes aposten fort per cuidar l’espai públic de la ciutat. Com a grans projectes estratègics d’inversió, proposen construir nous edificis per a l’escola de música, la comissaria de la Policia Local i, coincidint amb altres partits, una nova residència Alt Camp i un nou centre sociosanitari.

També des del PP es defensa aquesta proposta que ja s’ha convertit en denominador comú de les formacions. Francesc Caballero, el candidat més veterà amb diferència -és el cap de llista dels populars des del 1999-, ja ha anunciat que serà el darrer cop que es presenta. El PP planteja la necessitat «urgent» de construir un pont al Vilar que millori les connexions en aquesta zona i augmentar la plantilla de la Policia Local fins a un mínim de 50 agents per dotar de major seguretat la ciutat. En matèria de mesures fiscals, els populars garanteixen la congelació dels impostos i fins i tot reduir l’IBI.

Aliances postelectorals: nacionalistes catalans versus constitucionalistes

Sobre possibles aliances postelectorals, els partits es mullen poc. Dolors Farré no és partidària de fer quinieles i es limita a refermar la seva convicció que governi la força més votada, si bé avisa que «o tirem endavant o es tornarà enrere». ERC no amaga les ànsies de seguir al govern i assolir l’alcaldia, un privilegi que no ha tingut amb JxCat. I la CUP assegura que es decidiran en funció del projecte de ciutat que defensi cada formació. Algunes veus, però, apunten que els cupaires ja tenen la decisió presa i només es plantejarien una aliança amb ERC, catapultant Jordi Cartanyà a l’alcaldia.

Així, ERC recuperaria unes regnes que no assoleix des del canvi de mil·leni, quan va ser nomenat Jordi Castells. Aquest exalcalde tanca simbòlicament la llista d’ERC mentre la seva filla apareix en el cinquè lloc a la papereta de JxCat, una incorporació que ha agafat per sorpresa a més d’un. Però no tot queda reduït als partits nacionalistes catalans. El PSC també vol dir la seva. Està convençut de situar-se entre les forces més votades, sobretot després dels bons resultats a les generals, Ibarra diu que estan oberts a parlar sempre que congeniïn en un «projecte d’esquerres».

El PP és l’únic grup municipal que mai ha governat a Valls. Francesc Caballero es presenta com el «revulsiu» als altres partits que ja han passat pel govern. Durant aquest mandat Batet ha estat criticat per l’oposició per la seva poca presència a la ciutat i d’invertir el seu temps entre Barcelona i Waterloo. En la ciutat que Puigdemont va lloar pel ‘Valls style’ en relació a l’1-O, irrompen noves formacions com Podemos i, sobretot, Cs. Molts ja donen per fet que els taronges trauran representació i es faran un lloc en un ajuntament molt fragmentat, sense majories i abocades al consens.