«Els ocells no són com les catedrals, que hi són sempre»

—Al mes de gener va viatjar a l’Equador per fer realitat el repte ornitològic Equador 1.000. Què s’havia proposat, i com ho ha aconseguit?

—El repte era veure 1.000 espècies d’ocells en un sol viatge de 75 dies a l’Equador. Allà això no s’havia fet mai. A Colòmbia i el Perú, sí. Com que aquests dos són països molt grans, el que vam fer nosaltres va ser renunciar a l’avió com a mitjà de transport. Per tant, també és la primera vegada que s’avisten 1.000 espècies sense fer ús de l’avió. A més, hem batut un altre rècord, perquè el Miquel Bonet s’havia proposat fotografiar-ne almenys 700, i en fa fer 900.

—Com ha estat l’experiència d’aquests dos mesos?

—A l’Equip Grallaria érem diverses persones. Els 75 dies hi vam ser el barceloní Miquel Bonet i el George Wagner, que és americà. Durant el viatge alguns dels altres ho van anar deixant i uns altres s’hi van anar sumant. Vam començar al sud, a Guayaquil, i vam anar fent amb cotxe i amb transport públic. També vam fer una part del viatge amb canoa, perquè hi ha parts de la selva on no es pot accedir de cap altra manera.

—Han estat en zones poc visitades habitualment?

— Sí, vam passar per llocs on hi havia reserves d’indis no contactats. És a dir, que saben de la nostra existència, però no tenen cap interès a contactar amb nosaltres. Aquestes zones perifèriques es poden visitar, tot i que, per exemple fa dos anys es van tancar perquè hi va haver una baralla entre dues tribus, i aquest mateix any també hi ha hagut una matança entre indígenes.

—D’aquest miler d’aus albirades, quines destacaria?

—Hem fet la primera cita documentada a tot l’Equador d’un ocell, la Bosquerola golanegra (Setophaga virens). També hem fet la primera cita a la província de El Oro del Xatrac becgròs (Phaetusa simplex), que no s’hi havia vist mai.

—S’han quedat amb les ganes de veure algun ocell?

—Això sempre passa. Però quan fas viatges com aquests també et trobes ocells que no tenies previst de veure, com el Cucut formiguer barrat (Neomorphus radiolosus), que és molt amagadís, potser cada any el veuen deu persones a tot el món, i aquest any n’hi havia un que es deixava veure i el vam trobar. Els ocells no són com les catedrals, que hi són sempre. Els ocells els has de buscar, i de vegades no els trobes.

—Abans de marxar patien per l’arribada del Niño, que els podia portar moltes pluges. Quin efecte va tenir, finalment?

—Va estar plovent tota l’estona, i ens vam trobar amb carreteres tallades que ens van obligar a canviar l’itinerari, però per sort no va ser un Niño d’aquells que passen cada cinquanta anys i ho tallen tot.

—Fruit d’aquest viatge ara disposen d’una gran quantitat de material. Quin ús en faran?

—Estem preparant una xerrada que farem al Delta Birding Festival d’enguany. Es tracta d’una trobada de persones interessades en l’ornitologia a tots els nivells, des de científics a públic familiar. Allà hi exposarem els resultats del nostre viatge.

—Ja tenen al cap quin serà el seu pròxim repte?

—Un repte, tot i que només siguin 75 dies de viatge, requereix molta preparació. I després també comporta molta feina, perquè hem generat milers de fotos i informació i ara ho hem d’anar introduint tot a la nostra web. Com a mínim, en tenim per quatre mesos que no podem anar a cap altra banda. Hem fet el treball de camp, però ara ens queda preparar tota la informació per poder-la explicar i mostrar. Tenim uns mesos de feina, tot i que sempre hi ha temps per pensar en Colòmbia, el país amb més ocells del món. D’altra banda, si algú té ganes de llegir com va anar el viatge, ho pot fer visitant el meu blog a Vilaweb, Un parell de motxilles amb paraules alades. I qui estigui interessat a observar ocells d’Equador, pot demanar-me informació a través del meu correu electrònic, eugenicapella@gmail.com.