«Si jo fos de Valls, estaria molt content de la creació del Museu Casteller»

Iñaki Esteban és periodista i autor del llibre El Efecto Guggenheim. Compartirà la seva experiència en la Jornada organitzada pel Museu Casteller de Catalunya que tindrà lloc aquest dissabte 11 de maig sota el títol ‘Fem barri, fem cultura, fem museu’. Es tracta d’una jornada oberta a tota la ciutadania per tal de reflexionar i planificar de manera conjunta com serà el futur museu. Els detalls del programa de la Jornada es poden consultar a www.museucasteller.cat.

—Com valora la creació del Museu Casteller a Valls, després de la seva experiència amb el Museu de Guggenheim?

—Com observador extern, amb la meva experiència amb el Museu Guggenheim, crec que és una bona notícia. El fenomen casteller és únic i molt peculiar a tot el món i un museu d’aquest tipus pot ser molt interessant.

—Amb la perspectiva de més de 20 anys d’existència del Museu Guggenheim, ens pot explicar com va influir la creació d’aquest projecte en la transformació de la ciutat de Bilbao?

— En el cas de Bilbao, partim de la situació dels anys 90, quan va tenir lloc les Olimpíades de Barcelona i l’Expo de Sevilla, semblava que Bilbao es quedava enrere. Era una ciutat deprimida que havia patit les conseqüències de la reconversió industrial. Ningú confiava que l’arribada del Museu pogués ajudar a transformar una zona quasi abandonada. Ningú confiava que fos possible aconseguir una transformació urbanística i una reconversió com la que es va aconseguir. Al començament, va implicar un gran esforç per creure que aquell projecte pogués suposar una transformació real.

—Vostè en el seu llibre parlava de com el museu pot arribar a generar i comunicar un nou estatus de ciutat, què es requereix per aconseguir-ho?

—En el cas de Bilbao tot va girar al voltant d’un símbol: la forma i l’arquitectura de l’edifici, dissenyat pel gabinet d’arquitectes de Frank Gehry. La seva forma tan particular es va disseminar de manera instantània per tot el món tot just es va inaugurar. Van confluir diversos elements que donen lloc a una resposta molt positiva, una sèrie de paradoxes com per exemple que un museu d’art contemporani generés tant d’interès. També l’any 1997 s’emmarca en una època positiva econòmicament que va ajudar que el projecte fos tot un èxit. Les dades més optimistes de visitants anuals del Museu Guggenheim eren de 400.000 visitants. Actualment, 1,2 milions de persones els visiten cada any.

—Vostè parla també de com el Guggenheim va aconseguir unificar i impulsar el sentiment d’orgull i identitat...

—Sí, va esdevenir un símbol d’identitat amb connotacions molt optimistes, una mostra és que l’Associació d’Amics del Museu Guggenheim que arreplega a 22.000 membres , i un 90% és gent de Bilbao o Vizkaia.

— Creu que a Valls podria succeir alguna cosa semblant?

— No tinc la resposta, però tant de bo que sigui així, si jo fos de Valls estaria molt content de la creació d’aquest museu, al voltant d’una cosa tan especial i única com els castells.

— Què suposa per vostè participar en els actes on es reflexiona i on es farà la planificació de què serà aquest museu?

— Em fa molta il·lusió participar i explicar l’experiència del Guggenheim en aquesta trobada a Valls, espero que la meva experiència amb el Museu de Bilbao pugui servir per alguna cosa.