Omplint buits de la memòria familiar

Ramon Gorga Artigues era un pagès de Poboleda, que l’any 1939, tenia muller i dos fills, el Joan i el Claudio, de 14 i 13 anys respectivament. Havia pres les armes amb el bàndol republicà, i sovint feia tasques a l’ajuntament del poble. Tenia poc més de quaranta anys quan, a principis d’aquell any 1939, un escamot de la Guàrdia Civil va picar a la porta de casa seva. El van acusar de rebel·lió militar, el van detenir i se’l van endur a la presó de Falset. Després de passar-hi un parell de dies, Ramon Gorga va anar a parar a la presó provincial de Pilats, a Tarragona. «El van posar a la sala 1, on anaven a parar els condemnats a mort. El dia 13 d’abril el van sentenciar i el 6 de maig el van afusellar. No va durar ni un mes», explica Joan Gorga, net del Ramon. Durant la seva estada a presó, el pagès de Poboleda va escriure diverses cartes a la seva dona Maria. L’última, que escrivien els reus just abans de ser ajusticiats, no va arribar mai al poble, «tot i que sabem que la va escriure», assevera el Joan.

Tota la documentació relativa a aquests fets –les cartes, les sentències i diverses fotografies– van romandre desades durant dècades fins que el net les va trobar, un cop l’àvia va morir: «No sabíem que l’avi havia estat afusellat, suposo que l’àvia no ens ho va explicar mai per no remoure els fets». Després de la mort del Ramon, la Maria i els seus dos fills, desposseïts de la seva casa, van traslladar-se a viure a Reus, on encara viuen les posteriors generacions.

El primer que va fer el Joan Gorga quan va conèixer la història va ser mirar de trobar les restes de l’avi. «Al principi ens vam pensar que estava al Valle de los Caídos, però després va resultar que estava al Tanatori de Tarragona. Allà hi tenen un registre de totes les persones afusellades, i ens van confirmar que és allà, en una fossa comuna», diu.

Un acte de justícia

L’any 2010 el Memorial Democràtic de la Generalitat de Catalunya va emetre un document de reconeixement a Ramon Gorga Artigues Per la seva contribució a la causa de la llibertat i la democràcia durant la Guerra Civil i la dictadura franquista. Uns anys més tard, el Joan i la seva esposa, Maria Montserrat, van iniciar els tràmits perquè, a través de la Llei de reparació jurídica de les víctimes del franquisme, fos declarat il·legal el tribunal franquista que va jutjar l’avi i s’anul·lessin totes les causes que aquest va dictar. Una gestió que va donar els seus fruits, i a dia d’avui la figura de Ramon Gorga Artigues ha estat restituïda.

Pel que fa als informes, cartes i fotografies recuperats de casa de l’àvia, el Joan explica que, pel seu valor documental, tenen en ment fer-ne entrega a algun arxiu local per tal que puguin ser conservats. La seva experiència, afegeix, pot servir per animar a altres famílies que van perdre pares o avis durant la guerra a fer el mateix. «Si no l’haguessin matat, potser l’hauríem pogut conèixer. Vam perdre un avi», conclou.