Les sentències per 'bullying' entre menors es disparen a la província

El fenomen del bullying o assetjament escolar es dispara a les aules de la província de Tarragona. L’any passat, el Jutjat de Menors va dictar nou sentències condemnatòries pels delictes contra la integritat moral, que tipifica part d’aquests comportaments. La xifra contrasta amb les úniques dues resolucions de 2017, segons les dades del mateix jutjat.

El magistrat del Jutjat de Menors, Jesús María del Cacho, explica a Diari Més que es produeix assetjament entre els adolescents també a través de mòbils i les xarxes socials. La condemna en cas de bullying preveu condemnes econòmiques d’entre 2.000 i 6.000 euros «en funció del dany causat».

Els delictes més comuns entre els menors són els robatoris i els furts. Pels delinqüents juvenils, el mòbil és el trofeu més preuat, explica el magistrat. També destaquen els robatoris de bicicletes i els que tenen lloc a l’interior de domicilis habitats. Durant el 2018, la justícia va dictar 35 sentències condemnatòries per robatori amb violència i intimidació, 7 menys que el 2017. La província va registrar 16 resolucions per robatori amb força, les mateixes que el 2017. Pel que fa als robatoris amb força a cases habitades, es van dictar 16 resolucions, la meitat que les 29 de 2017. Sobre els delictes de violència domèstica, principalment situacions on els menors agredeixen els seus progenitors, es van registrar 16 condemnes, mentre que el 2017 hi va haver 27.

Cauen les sentències

La caiguda del nombre de sentències condemnatòries de delictes relacionats amb menors és general, excepte en el cas del bullying on augmenta i en alguns casos en què el nombre no varia. En el cas dels furts es van dictar 19 resolucions (el 2017 va haver-hi 27), sobre tràfic de drogues només va haver-hi una sentència (el 2017 en van ser 5) i es van dictar 14 resolucions per danys (el 2017 hi van haver 17).

Del Cacho apunta al treball dels mediadors, que intenten trobar un acord entre les dues parts per evitar arribar a judici, per justificar el descens de les sentències. «Els equips de mediadors s’han posat les piles i és possible que molts casos finalment no s’hagin jutjat», assenyala. El magistrat, que ocupa el Jutjat de Menors des de 2005, també sosté que de vegades la fiscalia es planteja no continuar amb el cas si es tracta del primer delicte del sospitós i aquests casos també s’acaben arxivant.

En relació al delicte de temptativa d’homicidi, el jutge va dictar una sentència el 2018, la mateixa xifra que el 2017. En relació als furts, es van registrar 19 resolucions, 8 menys, i 27 per lesions, 9 menys.

Com passa entre els adults, advocats i fiscals també dirimeixen casos de violència de gènere entre els menors d’edat. Mentre que el 2017, el Jutjat de Menors va dictar una sentència condemnatòria, el 2018 no en va haver-hi cap. Les situacions, no obstant, existeixen. «De vegades costa qualificar-los de violència de gènere perquè es tracta de relacions curtes on no es pot afirmar que siguin relacions estables», observa el magistrat. Tanmateix, Del Cacho explica que la tendència actual, també en la jurisprudència, consisteix a tractar com a delictes de violència de gènere els caos «amb una mínima relació sentimental». «Sent menors intervenen els seus pares que es plantegen el fet de denunciar. De vegades parlen amb els pares del noi, es negocia d’una manera molt diferent dels casos entre adults», afirma.

Més agressions i abusos

Tot i que les sentències contra la llibertat sexual, que inclouen violacions i abusos sexuals, han baixat de 10 a 5, Del Cacho es mostra «preocupat» per un augment de casos durant el 2019. «Comença en un primer contacte a través de Whatsapp o Instagram i després s’inicia el contacte personal», assegura el magistrat qui assegura que els abusos i les agressions (violacions) augmenten entre els menors.

Casos mediàtics com el de La Manada han provocat malestar en un sector de la societat i un debat sobre la delimitació de l’agressió sexual (quan hi ha violència) i l’abús sexual. Del Cacho rebutja reformar el Codi Penal «en calent» i considera que la delimitació entre agressió i abús està «molt ben delimitada». «El problema és com interpretes el consentiment de la víctima o la seva absència per condemnar», segueix. El jutge creu que en aquests casos, «tothom opina», però que es tracta de temes «tècnics i jurídics» i que els únics que saben el que passa són els membres del tribunal competent.