Mor el monjo de Poblet i historiador del monaquisme Alexandre Masoliver

El monjo de Poblet i historiador referent del monaquisme a Europa Alexandre Masoliver, que va ser el bibliotecari d'aquest important monestir cistercenc de la Conca de Barberà durant 27 anys, va morir ahir als 85 anys d'edat, ha informat aquesta comunitat religiosa en un tuit.

Masoliver (Seira, Osca, 1934), que durant més de trenta anys va ser el director d'estudis de Poblet, serà enterrat aquesta tarda en un funeral que s'oficiarà a les 17 hores a la basílica del monestir.

Segons el portal d'informació religiosa Catalunya Religió, Masoliver era un dels grans intel·lectuals de l'ordre del Cister i especialista en història sobre el monacat a Europa i a Catalunya.

Alexandre Masoliver va néixer l'11 de febrer de 1934 a Seira, on el seu pare exercia de metge.

La seva família es va traslladar a Barcelona i va estudiar al col·legi Alemany i a l'Escola Pía del carrer Balmes de Barcelona, i el 1956 es va llicenciar en Dret a la Universitat de Barcelona.

Encara que va començar les pràctiques en un bufet d'advocats, el 1959 va ingressar en el Monasterio de Poblet, on un any després va fer els vots solemnes.

Ha estat 59 anys monjo de la comunitat cistercenca i, ordenat el 1967, sacerdot durant 52 anys.

Es va formar en filosofia i es va doctorar en Teologia en l'Ateneu Pontifici de Sant Anselm de Roma, i la seva tesi doctoral en Història la va centrar en l'origen de la congregació cistercenca a la Corona d'Aragó.

Amb el temps va aprofundir aquesta especialitat i una de les seves obres de referència és la Història del Monacat Cristià, tres magnes volums editats a Publicacions de l'Abadia de Montserrat traduïts també al castellà.

Juntament amb el pare Agustí Altisent va ser un dels principals investigadors i divulgadors de la història del mateix monestir de Poblet, recollit en diversos llibres i nombrosos articles acadèmics.

Masoliver va ser president de la Societat d'Estudis monàstics, membre de la Societat Catalana d'Història Eclesiàstica Moderna i Contemporània i de la Reial Acadèmia de Bones Lletres de Barcelona i, entre altres reconeixements, el 1988 va rebre la Creu de Sant Jordi.