Josep Poblet: «Constato l'alt compliment de les exigències que ens hem imposat»

«Sempre hi ha fills que vols que quedin vius, no com a president, sinó com a ciutadà», d’aquesta manera resumia ahir el president en funcions de la Diputació de Tarragona, Josep Poblet, el seu desig que la tasca que va encetar fa dotze anys continuï en l’administració intercomarcal després de la seva marxa.

Josep Poblet assegurava ahir que «tots els balanços ja s’han fet» d’ençà que va anunciar que deixava la política com a alcalde de Vila-seca i com a president de la Diputació de Tarragona. Això no obstant, destacava que, després de dotze anys al capdavant de la institució, deixava una Diputació de Tarragona molt diferent de la que es va trobar en arribar-hi.

«Deixo tres programes de govern. Sempre s’iniciava el mandat amb el discurs d’investidura, però he presentat tres programes de govern al llarg d’aquests anys que s’han convertit en tres plans estratègics –com fa l’empresa privada– i constato l’alt compliment de les exigències que ens hem imposat», apuntava Josep Poblet durant la trobada que va mantenir ahir amb representants dels mitjans de comunicació d’arreu de la demarcació tarragonina a la Casa Joan Miret.

«Som líders en transparència i hem fet camí amb l’excel·lència, i no és quelcom intangible, és quelcom real», apuntava per afegir que «la Diputació de Tarragona ha rebut el primer premi a la gestió pública que atorga el Ministeri d’Administracions Públiques» com a mostra.

Poblet confessava també que, per liderar la Diputació de Tarragona, ha seguit dos consells. El primer li va regalar un amic. «Em va dir que la institució era un vaixell que s’havia de tripular amb suavitat perquè és gran i ple de cristalleria i aquesta es podia trencar amb un viratge brusc», afirmava. El segon consell, segons Poblet, li ha fet la història «perquè m’ha ensenyat que, en temps de dificultat, els plans que funcionen són els més audaços». Tot i que Poblet deia que es desvincularà totalment de la tasca política, deixava els que ell creu que són els tres reptes de futur als seus successors: combatre el despoblament d’algunes zones del territori; aconseguir la connectivitat en termes d’smart regions i, per últim, «esdevenir una veritable regió del coneixement».