El cel de Prades estarà present en un dels congressos d'astrofísica més importants del món

El dilluns 8 de juliol es presentarà al 355 Symposium de la Unió Internacional d’Astronomia (IAU) a Tenerife un projecte de recerca científica fet exclusivament amb imatges capturades des de Prades. Sota el títol A 100h imaging of M101 with a small telescope: reaching the limits surface brightness science, el projecte mostrarà la qualitat de cel de Prades i la feina de 100 hores d’imatges de la galaxia M101. És el primer projecte científic d’astronomia fet exclusivament amb dades capturades a Prades en el qual es destaca la qualitat d’imatges que es poden obtenir fins i tot amb telescopi amateur en indrets amb bona qualitat de cel fosc. El projecte que ha durat sis mesos ha estat realitzat per Aleix Roig de l'associació d'astronomia Astroprades juntament amb un equip d’astrofísics de l’IAC (Institut d’Astrofísica de Canàries) amb Raúl Infante com a investigador principal. Des de Prades es realitzava la captura de les imatges i l’IAC s’encarregava de la reducció de les dades i el seu anàlisi. En el programa d’aquest symposium internacional del 8 al 12 de juliol a més d’Astroprades hi seran presents conferenciants d’altres països.

Aleix Roig afirma que «pot ser un impuls definitiu pel projecte del Parc Astronòmic Muntanyes de Prades i que posicionarà el municipi per primer cop a la punta de llança de la ciència en astronomia». Afegeix també que «el cel de Prades demostra amb això la seva idoneïtat per a acollir projectes de recerca professional».

El cel de Prades

Prades aposta per l’astroturisme i treballa per fer realitat el PAP (Parc Astronòmic Muntanyes de Prades) que s’ubicaria als afores del municipi. Astroprades, impulsora del projecte PAP juntament amb l’Ajuntament de Prades, té organitzades activitats d’astronomia els pròxims mesos que es poden consultar a astroprades.cat.

L’Ajuntament de Prades ha estat substituint les velles il·luminàries per nous equips de PC Ambre que tenen la màxima certificació per a la protecció de l’entorn natural i els cels foscos. La qualitat del seu cel fosc va quedar demostrada el passat 8 de febrer en què el poble va fer la primera apagada de llums del municipi i la foscor va assolir màxims històrics mai registrats abans amb valors de 21,20 mag/arcsec2 al bell mig de la plaça Major. Uns valors excepcionals donada la proximitat a les tres capitals: Tarragona, Lleida i Barcelona. Una segona apagada de llums el 4 de maig va atraure centenars d’amants de l’astronomia.