Compromís de coordinació entre les administracions per fer front als danys de l'incendi de la Ribera d'Ebre

Compromís total de coordinació entre l'administració de l'Estat i la Generalitat per fer front a les conseqüències i a la reparació dels danys per l'incendi de la Ribera d'Ebre. Aquesta ha estat la principal conclusió de la reunió que han mantingut representants del govern espanyol i el català amb alcaldes i altres sectors a Flix. Encara no han pogut detallar ni quantificar les pèrdues del sector agrari ni la dimensió dels danys, però han precisat que algunes de les ajudes directes als productors afectats ja estan disponibles i es poden sol·licitar. De moment, doncs, el pla de xoc es troba en marxa però amb poques concrecions, més enllà de la voluntat administrativa de coordinar i agilitzar al màxim les mesures. També, sobre el paper, a mig i llarg termini, amb la voluntat d'extreure les lliçons d'aquest cas i evitar que es repeteixin en el futur. Les administracions es tornaran a reunir al setembre.

Sense valoració concreta d'afectacions ni previsions de volum d'ajuts, els representants de les administracions catalana i estatal, han subratllat el compromís de coordinació com un dels principals acords de la trobada d'aquest dissabte. Així ho han constatat tant la consellera de Presidència, Meritxell Budó, com la delegada del govern espanyol a Catalunya, Teresa Cunillera. En la reunió hi ha participat també representants de les diputacions, de la URV o de les cambres de comerç.

«El més important és que estem compromeses en la recerca de solucions i no crear més problemes dels que tenim», ha manifestat Cunillera, apel·lant al «respecte institucional» cap als pagesos afectats i de treballar al marge de «diferències polítiques i diferents projectes de països». «Cal que ens respectem les competències de cadascú però que hi hagi un compromís de les institucions per treballar en una mateixa línia. No es tracta de fer-nos una foto ni posar-nos una medalla», ha afegit.

La major part de la dotació econòmica dels ajuts dependrà del govern espanyol, segons ha remarcat Cunillera, qui ha precisat en aquests moments ja s'han posat en marxa les mesures d'ajut «ràpid» que preveu el decret 107 davant necessitats urgents. Budó ha reconegut que, un cop esbossada la diagnosi aquest dissabte, ja estan en marxa ajuts directes i d'altres seran canalitzats a través de les administracions. Dilluns, els es mantindran reunions «tècniques» per detallar amb major concreció aquestes actuacions en la línia de posar en marxa immediatament els regadius i evitar pèrdues majors.

Les delegacions del Govern, tant de les Terres de l'Ebre com de Lleida, seran les encarregades de centralitzar la informació provinent dels municipis i afectats per anar implementant aquest pla de xoc, encara en fase molt incipient. També la delegació del govern espanyol ha posat a disposició dels ajuntaments dels municipis petits afectats el personal de les subdelegacions per poder tramitar les demandes dels afectats i els corresponents expedients. Al marge de la coordinació, han coincidit tant Cunillera com Budó, l'altra clau de tot plegat és l'«agilitat» en la resposta de les administracions davant situacions dramàtiques, amb pagesos que han perdut els conreus, les collites i hauran d'invertir molts diners per poder recuperar la producció en els pròxims anys.

Sobre el paper, el compromís de les administracions en la recuperació de la zona afectada vol anar molt més enllà de la immediatesa i fixar-se també en el mig i llarg termini. D'una banda, segons ha apuntat Cunillera, per evitar que casos com aquest es repeteixin. Per això, considera, cal extreure les lliçons necessàries en un context de canvi climàtic i d'abandonament dels terrenys de conreu que ho afavoreix. En aquest context, Budó ha recordat que al setembre es posarà en marxa la mesa del programa País Viu, País d'Oportuntitats amb una comissió interdepartamental, per fomentar el desenvolupament de comarques com la Ribera d'Ebre i evitar el seu despoblament.

Exemple d'adaptació a l'emergència climàtica

Més concret en aquest àmbit s'ha mostrat l'alcalde de Flix, Francesc Barbero. «No volem que d'aquí cinc o deu anys hàgim recuperat la situació d'abans de l'incendi sinó que volem anar cap a un model de territori més resistent als incendis», ha defensat. Davant d'això, ha apostat perquè la tecnologia jugui un paper important i es posin en marxa mesures i estudis –amb la possible sol·licitud d'algun programa Life, per exemple- per convertir el cas d'aquest incendi en «un exemple extrapolable de com adaptar-se a l'emergència climàtica». «Quan als pobles d'interior se'ns crema el terme municipal, se'ns crema una part de les nostres ànimes, la trobada d'avui ens ajudarà a intentar posar la primera pedra de la recuperació», ha tancat el batlle.

Barbero, a més, ha celebrat la «voluntat d'entesa» entre les administracions catalanes, estatals i locals i la implicació dels agents del territori. «Farem tots plegats l'esforç per anar el més ràpid possible perquè entenem que els afectats necessiten respostes urgentíssimes per poder reprendre les explotacions», ha subratllat l'alcalde. Segons ha precisat, caldrà reparar les xarxes de camins, gestionar la biomassa, protegir urgentment el sòl perquè no es degradi amb les pluges de la tardor sobre la zona cremada i, sobre tot, fer arribar els ajuts als propietaris afectats al més aviat possible per evitar que les collites dels anys següents es vegin el menys afectades possible.