Enric Hernández diu que Trapero sabia l'endemà dels atemptats que els EUA ho havien advertit

L'exdirector de 'El Periódico de Catalunya', Enric Hernández, ha assegurat aquest dimarts al Parlament que el major dels Mossos d'Esquadra, Josep Lluís Trapero, sabia, almenys des de l'endemà dels atemptats de Barcelona i Cambrils que els serveis d'intel·ligència dels Estats Units havien advertit la policia catalana d'un possible atropellament massiu a la Rambla, tot i que Govern i Mossos ho van negar posteriorment. Hernández ha aportat un correu electrònic que Trapero va rebre la tarda del 18 d'agost del 2017 amb la nota informativa nord-americana.

Hernández ho ha explicat en la seva compareixença com a testimoni a la comissió d'investigació dels atemptats, i ha aportat el correu electrònic que el sergent sotscap de la unitat de coordinació d'intel·ligència va enviar al comissari en cap d'Informació, Manel Castellví, i que aquest va reenviar al cap del cos. El document, inèdit, forma part del sumari del cas a l'Audiència Nacional. En el correu s'adjuntava la nota, que advertia que era una «entrega secreta dels Estats Units a Espanya» del 25 de maig anterior. En la comunicació s'explicava que el seu enllaç els havia dit informalment que la nota ja la tenien els serveis de seguretat espanyols.

L'exdirector del diari barceloní ha al·legat que no pot revelar les seves fonts, tot i que «hagués estat més còmode». Així, ha explicat que el 31 de maig del 2017 un «destacat membre del Govern» els va explicar el contingut de la nota dels serveis nord-americans, contingut que van confirmar amb una segona font, però no van voler publicar per no generar «alarmisme». Va ser una hora després dels atemptats quan ho van fer públic. Quan el Govern va negar tenir contactes directes amb la CIA, el diari va voler contrastar la seva informació i va aconseguir el text de la nota, inclòs en una altra comunicació nord-americana enviada després dels atemptats. La font els va prohibir reproduir directament la nota, i per això la van transcriure. Com que era tard, les presses els van fer cometre errors de picatge, cosa que va aixecar polèmica.

Mesos més tard els documents amb la nota van ser decomissats per la Policia Nacional quan s'anaven a incinerar a la planta del Besòs. Un càrrec policial va confirmar el contingut de la nota al diari el gener següent, ha assegurat Hernández.

Per a ell, aquí s'hauria d'haver acabat la polèmica. Com que alguns diputats han posat en dubte la veracitat de la nota, Hernández ha recordat que un ciutadà que va demanar informació a les autoritats nord-americanes va rebre com a resposta que no s'havia trobat aquesta nota. Però el periodista ha assegurat que aquesta resposta és la prevista en els casos de lluita antiterrorista, segons la llei americana. Per reafirmar la seva postura, ha aportat els correus electrònics interns dels Mossos del 18 d'agost on es parla d'aquesta comunicació.

Per tot això, Hernández ha admès que es va sentir assetjat i intimidat pel poder polític, després dels desmentiments públics fets per l'expresident Carles Puigdemont, l'exconseller Quim Forn i el major Trapero. A més, es va desfermar una «brutal campanya de desprestigi» contra ell i el diari, i «des del poder polític es va estimular un boicot al diari», i es va voler desacreditar la seva feina, a més d'una campanya de linxament i intimidació contra ell, denunciada per organitzacions de periodistes. Això, segons ell, és una «batalla menor d'una guerra a tot el món», entre la veritat i la mentida, la realitat i l'opinió. «La llibertat de premsa està en perill, també a Catalunya», ha conclòs.