«Vam voler que el Nic fos un ruc intel·ligent i que li agradés llegir»

Rosana Andreu, bibliotecària, narradora i escriptora, signa una nova entrega de ‘Les aventures d’en Nic’. Els llibres estan basats en l’experiència real de Jordi Moretó, un cambrilenc que l’any 2015 va fer la volta a Catalunya amb la companyia del ruc Nic i el gos Baf.

—Després de recórrer el Baix Camp i la Ribera d’Ebre, ara el ruc Nic se’n va cap al Priorat. Quines aventures viurà, en aquesta comarca?

—El nostre protagonista recorre pràcticament tots els pobles del Priorat, i a cada lloc on va, li passa alguna cosa. També hi ha un conflicte que va de l’inici al final del llibre, i que tindrà al lector una mica expectant per veure què pot acabar passant.

—És un llibre d’aventures, de geografia o de coneixements?

—És un llibre d’aventures, però també és cert que recull moltes històries i anècdotes, de manera que també és molt vivencial, d’anar trepitjant territori i parlar amb la gent que et vas trobant.

—’Les aventures d’en Nic’ es basen en l’experiència real de Jordi Moretó, que va fer la volta a Catalunya amb ruc. Què hi ha de real, en els episodis d’aquest volum?

—El Jordi Moretó sempre explica que va passar per absolutament tot arreu, i que moltes vegades la gent se’n va de viatge a fora, quan aquí tenim moltes coses per conèixer. Segurament el Nic ha visitat més llocs que molts catalans. El meu editor, Jordi Folck, que també és un molt bon escriptor, va veure que això tenia una gran potència argumental. Vaig començar a treballar a partir d’entrevistes amb el Jordi Moretó, perquè li van passar coses molt divertides que potser no se m’haurien acudit. Per exemple, quan van passar amb el pas de barca, perquè als rucs no els agrada gens l’aigua i van patir una mica. Però també he tirat bastant d’imaginació, sobretot en aquest segon llibre. La idea és que la història vagi volant cada vegada més amb la imaginació.

—Aquest segon llibre de la col·lecció incorpora una novetat: la Niquipèdia. Què és?

—Hi hem volgut afegir un punt extra, de manera que quan acabem cada aventura juguem una mica amb el Nic perquè el nen hi trobi informació. Per exemple, quan parlem del Carrasclet, després a la Niquipèdia expliquem qui va ser aquest personatge.

—Els seus llibres trenquen l’estereotip que tots tenim dels rucs, perquè el Nic no ho és gens, de ruc…

—Tot el contrari. En el primer llibre ja vam voler que fos un ruc intel·ligent, i que llegís. El Nic va arrossegant una bossa amb els llibres que li agraden i va arreplegant pel camí. També té una alforja dels records, on hi deposita coses de les seves aventures, com per exemple la clau de la ciutat de Reus. D’altra banda, també és un ruc tossut, però no en sentit negatiu.

—El llibre incorpora un mapa de la comarca amb la ruta que segueix el Nic. Hi ha qui ha agafat el llibre com a guia de viatge per explorar en família?

—Sí, hi ha gent que m’ha explicat que el tenen i el fan servir així. També m’he trobat que la gent del territori sol estar contenta que en parlem, tot i que al principi estava una mica espantada, pensant si els agradaria.

—Ja sap cap on anirà, en Nic, en el següent llibre?

—Aquesta aventura l’hem acabat al poble de Prades, tot i que no forma part del Priorat, però ens anava bé perquè el pròxim viatge serà cap a la Conca de Barberà. De totes maneres, amb l’editor hem estat d’acord que, si anem amb aquest ritme, a pas de ruc, no acabarem mai, així que potser accelerem una mica i fem més d’una comarca. A hores d’ara, però, també ens ronda pel cap una altra idea, que té relació amb el teatre infantil, però no puc avançar res més.